Vila i castell de Montalban lo Castèl

Situació

Vista aèria de l’antic recinte clos de la vila, perfectament delimitat, amb el castell al centre.

ECSA - Jamin

El poble de Montalban és al SE de la comarca, al centre d’un planell que forma part del sector de la Fenolleda que vessa les aigües a la conca de la Tet. El castell, a 483 m d’alçada, domina el poble, les cases del qual s’estenen a la part meridional del turó sobre el qual fou bastit. Un recinte fortificat, parcialment conservat, envolta completament el castell i la part antiga del poble.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 41′ 50″ N - Long. 2° 33′ 42″ E.

Montalban és a 8 km al NW d’Illa. S’hi arriba per la carretera D-2. (PP-JSM)

Història

El topònim Montalban és esmentat per primera vegada l’any 955 (Monte Albo) com a afrontació del terme d’Illa. Però els primers documents fins ara coneguts sobre el castell no són anteriors al primer quart del segle XII. Pel fet d’estar situat a la frontera meridional de la Fenolleda fou, molt probablement, una fortalesa dels vescomtes de Fenollet. Amb tot, a l’inici del segle XII trobem el castell i la vila en mans dels Perapertusa, com a vassalls dels comtes de Barcelona, hereus dels drets que hi havien tingut els comtes de Cerdanya. El 16 d’octubre de 1118, Bernat Berenguer de Perapetusa féu jurament d’homenatge i fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, a la seva esposa, la comtessa Dolça, i als seus fills, pel castell de Montalban (castrum de Monte Albani) i totes les fortificacions (fortitudines) existents o que serien reconstruïdes més endavant. El 12 de setembre de 1130, el seu fill i successor, Berenguer de Perapertusa, fill de Gueraua, prestava el jurament de fidelitat als mateixos comtes pel mateix feu (castro de Munt Alba) i totes les seves forces (forciis).

Un aspecte dels notables murs que envolten el recinte medieval de la vila, amb el castell a segon terme.

ECSA - A. Roura

L’any 1366 el cavaller Seguer de Perapertusa, senyor de Montalban, es casà amb Hugueta de Pontós i tingueren un fill, anomenat Antoni, el qual el 1386 detenia la senyoria de Montalban, alhora que era consenyor del castell de Vernet (prop de Perpinyà), amb Arnau de Verniola (senyor eminent?) i Bernat Despuig. La seva única filla i hereva es va casar amb Roger Sanespleda, senyor de les Fonts (Sant Joan les Fonts, Garrotxa). Els Sanespleda detingueren des d’aleshores el feu de Montalban.

Els actuals propietaris, la família Colson, ha fet possible recentment una bona restauració de tot el castell. (PP)

Nucli urbà

Plànol de la vila segons el cadastre del segle XIX, on s’assenyala l’espai ocupat pel castell i l’antiga muralla medieval que tancava el recinte.

D. Baudreu

El recinte poligonal que envolta el poble s’ha conservat, en gran part. És constituït per una muralla d’un gruix d’1,50 m, formada per un aparell de còdols de granit, visible sobretot al N i a l’W, on cap casa no l’amaga. Al costat oest són visibles dos rengles d’espitlleres estretes, de 0, 8 m d’alçada. La porta principal, amb arc apuntat sobre impostes motllurades, s’obria a l’E. Al mur nord s’obria una porta secundària, al lloc on actualment hi ha una poterna amb un arc de mig punt que es troba paredada. El recinte no tenia cap torre de flanqueig. (PP)

Castell

El castell actual, de datació tardana, conserva el seu traçat medieval, perceptible per la presència de vestigis antics sobre els quals es bastí la construcció moderna.

Base d’una torre de planta circular situada al SE de la fortificació, un dels pocs elements d’època romànica del castell actual, de datació tardana.

ECSA - J. Bolòs

Al NE, un cos d’edificació mostra en les seves parts inferiors restes de la muralla antiga, on es veuen dues espitlleres. A la part central del llenç nord s’alça una gran torre rectangular (7, 10 × 4, 80 m a l’interior, amb parets d’un gruix d’1,35 m), amb vestigis de merlets, que fa la funció de torre mestra. Prop d’aquesta torre, a la muralla, hi ha dues obertures, amb arc rebaixat, la part inferior de les quals ha estat retallada a la roca que serveix de basament al castell. La cortina també és visible a la base del cos modern del castell del sector oest, on hom veu encara dues espitlleres. Aquest pany de mur és flanquejat a l’angle sud-oest per una torre circular de la qual tan sols resta el basament, ja que al damunt es va bastir una construcció de planta quadrangular. La base d’una altra torre, d’aspecte semblant, ocupa l’angle sud-est de la fortificació. L’antiga capella del castell, ara parròquia del poble, orientada cap a l’W i molt refeta, s’alça immediatament al S del castell, entre les dues torres de planta circular.

Les restes més antigues de l’actual castell correspondrien als basaments de les muralles del perímetre fortificat i a les dues torres circulars. Aquest sector seria dels segles XII-XIII. En un període posterior (segles XIII-XIV), després d’una destrucció parcial de la fortalesa, es construí la torre quadrangular, que fa la funció de torrassa —potser a l’emplaçament d’una construcció més antiga-; finalment, en època moderna es reconstruí de nou tot el castell, aprofitant alguns dels elements antics, sobretot com a base de les noves edificacions. (LB)

Bibliografia
  1. Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 665, pàg. 175 i doc. 666, pàg. 176
  2. Buron, 1989, pàg. 138
  3. Alessandri-Bayrou, 1992, pàgs. 151-178