Castell de Termena (Rasiguèras)

Situació

Vista aèria de les ruïnes del castell, que coronen un turó sobre la petita vall de la riera del mateix nom.

ECSA - Camara J.P. Joffre

Sector de ponent de la torre del castell.

ECSA - A. Roura

Les belles ruïnes del castell de Termena s’alcen al cim d’un turó situat uns 4 km al N de la vila de Rasiguèras, vora la ribera de Termena.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 46′ 47″ N - Long. 2° 36′ 27″ E.

Per a arribar-hi, partint de Rasiguèras, cal agafar una pista en direcció N que passa per entremig de vinyes i, després, baixa fins al nivell de la riera de Termena. Des d’aquí, gairebé sense camí marcat, s’ha de pujar a peu fins al cim del turó on hi ha el castell. El recorregut és d’uns 35 minuts. (PP-MLIR)

Història

No s’han localitzat fins a l’actualitat notícies documentals d’aquest castell, encara força ben conservat, Tanmateix, hom té referències que d’aquesta fortalesa sorgí un llinatge homònim, el qual en posseïa la senyoria al segle XIII; un dels membres d’aquesta nissaga, anomenat B. de Termena, és documentat l’any 1299. (PP)

Castell

Planta del castell, a escala 1:800, amb la torre rectangular de tramuntana protegida per un mur espitllerat.

L. Bayrou

El castell de Termena es compon d’un gran recinte murat que abraça la plataforma més alta del cim; els murs fan un gruix de 0, 90 m. Un mur, perforat per un passadís i diverses espitlleres, limita un corredor que precedeix una torre, de planta quadrangular, la qual, tot i que està desproveïda del seu coronament originari, sembla que conserva gairebé del tot la seva alçada primitiva.

Una detinguda anàlisi permet de distingir, a la cara est de la torre, on es troba a peu pla la porta d’entrada, un seguit de forats per a les bastides, la qual cosa podria indicar que havia existit un matacà de fusta per tal de fortificar-la. Les mides interiors d’aquesta torre són de 3 × 4, 70 m; es compon de dos pisos, i la volta que cobria el pis superior suportava el terrat. Els seus murs fan 1, 10 m de gruix i a la cara oest i a la nord tenen dues espitlleres, mentre que a la sud n’hi ha tres.

La datació del conjunt és difícil, ja que no s’hi han fet troballes arqueològiques de materials o estris que puguin determinar una cronologia acurada. Tot i així, la torre és sense cap mena de dubte d’època medieval, bastida al segle XIII o a l’inici del XIV, mentre que el recinte que l’envolta sembla molt més recent. (LB)

Bibliografia
  1. Pous, 1975, núm. 83, pàgs. 39-45
  2. Alessandri-Bayrou, 1992. pàgs. 151-179