Pont de la Fou (Sant Pau de Fenolhet)

Situació

Pont medieval de carreus ben escairats i col·locats en filades, sobre l’Aglí, a l’indret de les gorges de la Fou.

ECSA - A. Roura

Al S de Sant Pau de Fenolhet, poc després d’afluir la Bolzana a l’Aglí, aquest riu travessa les gorges de la Fou. En aquest congost hi ha un pont medieval.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 48′07″ N - Long. 2° 29′05″ E.

Si des de Sant Pau de Fenolhet agafem la carretera D-619 que mena cap a Ancinhan, molt aviat entrarem a les gorges i passarem pel costat del pont que resta a la dreta (W) de la carretera.

Pont

El pont, format per un arc gairebé de mig punt, lleugerament rebaixat, fou bastit sobre la roca, que veiem a banda i banda del curs del riu. Té una amplada d’uns 4 m i una longitud d’uns 20 m. El punt més alt de l’arcada del pont és a uns 4 m de la roca que el suporta i a uns 8 m del nivell usual de l’aigua. El terra del pont, tal com se sol esdevenir en aquest tipus de construccions, no és pas pla sinó que fa panxa. A la riba esquerra, a l’E, passa la carretera actual, que ha destruït les restes de l’antiga via que utilitzava el pont per a travessar l’Aglí. A la riba dreta, el camí seguia cap al S, enganxat a la roca del cingle d’aquest pas engorjat. Per a sostenir aquest camí adossat a la roca, hi ha un marge que pot ser d’època més moderna.

El pont és fet amb carreus ben escairats i col·locats en filades (fan uns 20 cm d’alt x 45 cm de llarg). Les dovelles de l’arc són, d’altra banda, ben escairades i treballades i fan uns 40 cm d’alt. Aquest aparell acurat es troba també a la part inferior de l’estrep occidental.

El pont de les gorges de la Fou ha estat considerat, popularment, d’època romana, però és més probable que sigui d’època medieval. Tot i que normalment els ponts considerats romànics siguin fets amb pedres menys treballades, també en trobem de fets amb carreus ben escairats, com el d’Espirà (Rosselló), al mateix curs de l’Aglí, o com el Pont Trencat sobre el Fluvià (la Garrotxa). D’acord amb les seves característiques es pot datar cap al segle XII o a l’inici del segle XIII.