Casa forta de Sequèra (Trevilhac)

Situació

Vista aèria de l’interessant vilatge medieval de Sequèra, amb el casal o casa forta, l’església de Sant Vicenç i les restes dels habitatges.

ECSA - F. Tellosa

El casal fortificat de Sequèra, prop del qual hi ha la petita església romànica de Sant Vicenç, s’alça en l’altiplà (670 m d’altitud) que domina el sector ponentí del terme municipal de Trevilhac. En l’actualitat Sequèra és un despoblat.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 42′ 23″ N - Long. 2° 29′ 32″ E.

Per a anar-hi, partint de Trevilhac, s’ha de seguir la carretera D-2 en direcció a Sornian, i un cop fets uns 2, 5 km s’arriba al coll de les Auzines. Passat aquest coll, cal desviar-se per un camí que surt a mà esquerra de la carretera, pel qual s’arriba a l’altiplà de Sequèra on hi ha la casa forta i la capella. (MLIR-PP)

Història

El lloc de Sequèra és esmentat l’any 1011 en la butlla de confirmació de béns expedida pel papa Sergi IV en favor de l’abadia de Cuixà. Segons s’explicita en aquest document, el mencionat cenobi posseïa un alou a la villa Saccaria. Pocs anys més tard el monestir de Cuixà augmentà les seves possessions a Sequèra, car l’any 1026, en un document pel qual Seguer i la seva esposa Adelaida li feren donació d’un alou que tenien a Vilanova de Roter i d’altres que posseïen a la Fenolleda, se’n cita, entre aquests darrers, un que era situat in villa Sachera; Seguer disposà, a més, que si la seva esposa el sobrevivia, ella havia de gaudir de l’usdefruit d’aquest alou de manera vitalícia.

Altres mencions conegudes d’aquest indret són del segle XIV (locus de Saquería, 1375; Sequera, 1395), i més aviat són evocadores d’una comunitat rural, dedicada per la naturalesa del lloc a la ramaderia i a l’agricultura, sobretot al conreu dels cereals i del farratge.

A l’inici del segle XV, el 1410, Bernat Berenguer de Perapertusa es titulava senyor de Rocaverd, Trevilhac i Sequèra. (PP)

Casa

Façana de llevant, on s’obre la porta d’entrada d’arc de mig punt.

ECSA - A. Roura

La casa forta de Sequèra correspon a una construcció de planta quadrangular, que fa 21 m de llarg per 13, 5 m d’ample; els murs de l’edifici tenen un gruix d’1,35 m. S’accedeix a l’interior per una porta situada al costat de llevant.

La fortificació té un conjunt d’espitlleres: dues a l’angle sud-est, sis al mur est i quatre a la cara de ponent. Dos pilars de maçoneria en forma troncopiramidal, que fan 1, 80 m a la base, mantenen encara una alçada aproximada d’11 m. Aquest dispositiu tenia un paper de suport de les estructures dels trespols i de les cobertes dels edificis. Ateses les seves característiques, és difícil de datar aquesta construcció; possiblement sigui d’un període molt avançat dins el marc cronològic d’aquesta obra. (LB)

Bibliografia

  • Alessandri-Bayrou, 1992, pàgs. 151-179
  • Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68 i doc. 85, pàgs. 135-136