Situació
Vista d’aquesta església parroquial que, malgrat les seves modificacions, constitueix un exemple de la implantació de l’arquitectura llombarda a la comarca al segle XI.
ECSA - A. Roura
El petit poble de Viran, on hi ha l’església parroquial de la Santa Crotz, és situat a la capçalera de la Matassa, al costat del rec de Viran.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 46′17″ N - Long. 2° 24′58″ E.
Per a arribar a Viran cal prendre un trencall que arrenca a mà esquerra de la carretera D-9, passat Lo Vivièr en direcció a Fenolhet. (CPO)
Història
El lloc de Viran és documentat per primera vegada l’any 1011, en la butlla que el papa Sergi IV adreçà a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, monestir que hi posseïa un alou. Cal esperar fins al segle XIV, però, per a tenir una notícia de la parròquia. L’any 1347 hom consigna el rector de Viran. (PP)
Església
Finestra de l’extrem de llevant de la façana de migdia.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Viran és un edifici d’una sola nau, molt transformat, però que conserva del temple altmedieval almenys la capçalera original. Aquesta capçalera és formada per un absis semicircular que ha estat retallat i ha perdut la part alta de la decoració de la façana. La seva ornamentació és constituïda per quatre lesenes extremadament amples que devien estar coronades a la part superior per un fris d’arcuacions llombardes, avui desaparegudes. Cal assenyalar la notable amplada de les lesenes, molt superior als models més habituals del seu estil i que evoca solucions d’esglésies com Sant Andreu d’Évol, al Conflent, molt primerenques. Al centre de l’absis s’obre una finestra, que ha estat transformada. A l’extrem de llevant de la façana sud de la nau es conserva una finestra original de doble esqueixada amb l’arc extradossat per una filada de lloses planes, que segueix els models propis de les construccions llombardes.
L’aparell és format per carreuons senzillament escairats, disposats en filades uniformes i irregulars, on es combinen peces de pedra calcària amb peces de granit en la formació de les lesenes i de la finestra de l’extrem de llevant de la façana de migdia.
Les condicions constructives i ornamentals de l’edifici permeten considerar-lo amb tota claredat com una obra del segle XI, adscrita a les formes més primitives de la implantació de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 110
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68