Situació
Interior de l’església, on s’aprecia perfectament l’aparell original, de carreus ben escairats i col·locats ordenadament.
Arxiu Gavín
L’església parroquial de Santa Maria presideix, juntament amb la magnífica torre castell, el poble de Valldellou, situat a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill, sobre un petit turó.
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TBG966438.
Per a arribar al poble cal prendre la carretera local que des de Castellonroi va a Camporrells tot passant per Valldellou. (JBP)
Història
Aquesta església fou una dependència de la canònica de Sant Pere d’Àger. Li fou lliurada pels vescomtes de Cabrera l’any 1090 (“omnes ecclesiis que sunt et erunt… in Valle Lodo”), els quals aportaren ensems un home amb alous, serveis, censos i delmes. L’església de Valldellou torna a relacionar-se en la donació del 1103, atorgada pels mateixos vescomtes al monestir agerenc; s’hi afegeix, a més a més, les de Penella i Algar, juntament amb altres que diuen haver conquerit als pagans. Encara en una tercera donació a l’abadia d’Àger del 1107, els atorgants esmentats reiteren les donacions assenyalades, totes les esglésies “in nostra aprisione Ispanie de Segre usque ad Cincha”. També sengles butlles del papa Alexandre III sobre els béns patrimonials del monestir inclogueren l’església de Valldellou entre les possessions i jurisdiccions de l’abadiat nullius (1162, 1179).
En endavant la parròquia de Valldellou formà part de l’abadiat d’Àger i fou centre d’un dels quatre oficialats en què es dividia l’arxiprestat nullius, això és, cap de les possessions ribagorçanes. L’abadia gaudia també del domini senyorial a la Torre de Covet i a la quadra de Salgar. En la dècima de Terra Santa del 1317 les seves rendes foren taxades, per primera vegada, en 10 sous. (JBP)
Església
Es tracta d’un edifici totalment emmascarat per construccions afegides i reformes dels seus paraments exteriors. Només és palès el seu caràcter altmedieval en l’interior. La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil acusadament apuntat. És capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un profund arc presbiteral, de perfil apuntat, com la volta de la nau, mentre que la volta absidal presenta un perfil semicircular.
La porta, molt reformada, en arc de mig punt, s’obre en la façana oest, on es dreça un campanar de torre fet d’obra ceràmica. No s’observen obertures originals en els murs de l’església, ni tan sols en el semicilindre absidal. Els murs de la nau han estat totalment alterats per l’obertura d’arcosolis i capelles, que deformen tant el seu interior com el volum exterior.
L’aparell original és format per carreus, perfectament escairats i tallats sense polir, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Aquests posen en evidència, juntament amb l’estructura de les voltes, les formes pròpies d’una construcció de la fi del segle XII o el començament del segle XIII. (JAA)
Bibliografia
- Caresmar, 1756, docs. 393, 596, 1 116 I 1169
- Monfar, 1853, vol. IX, pàgs. 414 I 422-424
- Chesé, 1972, docs. 142, 178, 190, 241, 331 I 477
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 215-217
- Fité, 1988, vol. 3, pàgs. 1118-1121
- Guitart, 1988, vol. 3, pàg. 86