Situació
Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb la porta principal d’accés, sobre la qual, coronant la façana, es dreça un campanar d’espadanya d’un sol ull.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església es localitza davall de Vilella, a la dreta de la carretera C-1310 que comunica aquesta població amb la carretera N-II i amb Fraga. Centra la plana de l’horta que hi ha a la riba dreta del Cinca.
Mapa: 31-15 (387). Situació: 31TBG729059.
S’hi accedeix des de la mateixa carretera C-1310, prop del punt quilomètric 6, 7. (JBP-JAA)
Història
Sant Valeri devia ésser l’església de l’antic nucli de Daimús, desaparegut ja vers el segle XIV, del qual no fa gaire aparegueren fonaments d’edificis, ceràmica i altres interessants mostres arqueològiques. L’examen dels fonaments d’aquesta església evidencia que fou bastida sobre una construcció romana tardana, potser un mausoleu. D’altra banda, la toponímia aràbiga consigna en aquest lloc l’Almenara de Daimús, cosa que fa pensar que el vell edifici romà fou reaprofitat en l’època islàmica com a torre de guaita per a controlar les primeres incursions cristianes per la vall.
Tradicionalment Daimús i Vilella de Cinca formaren una entitat autònoma, però dependent de la vila de Fraga. Hi ha esment del nucli de Daimús en les protestes que alguns pobles de la comarca adreçaren al rei Jaume II contra els impostos reials de cena i quèstia, pels abusos que comportaven (1295). L’historiador J. Lladonosa ens assabenta que, d’acord amb la tradicional protecció que la casa de Montcada va dispensar al monestir trinitari de Vinganya (Seròs), els barons de la branca de Fraga cediren el lloc de Daimús i la caseria de Vilella a la comunitat femenina d’aquell monestir, fundada el 1250 per Constança d’Aragó. Així consta en la confirmació que Jaume II feu el 1322 dels privilegis, delmes i primícies de Vinganya. (JBP)
Església
Porta de la façana sud, d’arc de mig punt amb grans dovelles, emmarcada per una motllura que fa de guardapols.
ECSA - J.A. Adell
Es tracta d’un edifici amb una sola nau, rectangular, sense santuari diferenciat, orientada a ponent i amb la portada principal oberta a la façana de llevant. La nau és coberta amb embigat sobre dos arcs diafragma, de perfil acusadament apuntat, que posen en evidència la influència gòtica en una obra datable al segle XIII.
La porta de llevant, d’arc de mig punt, és emfasitzada per dues arquivoltes suportades per columnes amb capitells de temes vegetals i geomètrics, que s’estenen formant un fris a nivell dels capitells. L’estil d’aquesta ornamentació escultòrica es pot considerar ja gòtic. A la façana sud hi ha una altra porta, en arc de mig punt, de grans dovelles extradossades per una motllura que forma un guardapols.
A la façana de llevant es conserven dues finestres d’èpoques diferents. Al mur sud hi ha una altra finestra, de forma quadrada, i de factura molt posterior a l’obra de l’església, probablement del 1705, quan es feren reformes. La façana de llevant és coronada per un campanar d’espadanya d’un ull i a les façanes nord i sud hi ha trams del ràfec, format per un fris de permòdols en cavet. Aquests frisos semblen inacabats i executats amb un cert desordre, en un edifici on, tot i la seva coherència estructural global, s’hi evidencien diverses fases de construcció. Totes les fases o processos d’obra són construïts amb un aparell molt uniforme de grans carreus, perfectament escairats i tallats a punxó i tallant.
Detall del brancal dret de la portada de llevant, on són patents les influències gòtiques en l’ornamentació escultòrica.
ECSA - E. Pablo
L’angle nord-est i tota la façana nord és assentada sobre unes filades de carreus i peces d’un fris ornamental, de clara factura romana, que corresponen a un edifici monumental. Els elements d’aquest edifici foren aprofitats en construir l’església sobre les seves restes, entre les quals cal comptar-hi un fragment de paviment en opus signinum i tessellatum, que es troba en l’accés de l’església. (JAA)
Bibliografia
- Zapater i Altres, 1983
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàg. 329