Vilatge de Bellvei (Gerri de la Sal)

Situació

Ruïnes de la torre de planta quadrada del recinte superior del poblat.

ECSA - A. Roig

El conjunt d’aquest despoblat es troba a 1.030 m d’altitud, al capdamunt del turó que s’alça a l’esquerra de la confluència del barranc de Ruixou amb el Flamicell. Actualment, el jaciment es troba dins els límits del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a pocs metres de la partió administrativa amb el municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG323891.

Antigament, hi havia un camí que des de la Pobleta de Bellvei pujava, amb un fort pendent, fins a dalt del turó. Avui, però, és impracticable. Per a arribar-hi amb més comoditat, cal anar fins al poblet de Mentui i seguir a peu un camí planer que, després de travessar el barranc del Bosc, flanqueja la carena i en 20 minuts porta fins al cim del despoblat.

Restes

Les restes constructives del despoblat s’alcen entre els espais disponibles de la plataforma superior del turó i s’estenen pel suau vessant de migdia. Com en la majoria dels assentaments antics de la regió, l’aprofitament de les condicions naturals és un objectiu plenament aconseguit.

La planta de l’assentament és irregular, amb unes mides extremes de 45 per 50 m. Seguint el perímetre exterior del despoblat s’alça un mur de tancament de 0,8 m d’amplada fet amb carreus grans.

Al sector de llevant, que és l’indret natural d’accés més fàcil, hi ha obert transversalment, ocupant tota l’amplada de la carena, un vall de 3,5 m d’ample tallat artificialment al peu del mur de tancament del recinte.

Al planell superior del tossal i a l’indret que domina l’assentament hi ha un recinte que presenta uns murs d’obra més cuidada, amb els carreus lleugerament treballats i lligats amb morter de calç i sorra. En aquest lloc s’identifiquen els murs d’una torre de planta quadrada d’uns 5 m de costat.

Per la tècnica constructiva de les restes i per les característiques de l’entramat urbà, podem situar l’activitat d’aquest assentament entre els segles XI i XIII, amb un possible abandonament cap al final del segle XIV.