Situació
Escasses ruïnes d’aquest temple, properes al poble de Pujalt.
ECSA - J.A. Adell
Les restes d’aquesta església són al cim d’un turó que domina el Solà de Sort, al costat mateix de la carretera d’Olp a Pujalt, 1 km abans d’arribar a Pujalt.
Mapa: 33-10 (214). Situació: 31TCG450983.
Història
No es coneix l’advocació ni es tenen, ara com ara, dades històriques d’aquest edifici, que difícilment pot identificar-se amb alguna de les esglésies documentades al Solà de Sort o d’Enviny, de les quals en l’actualitat no queden rastres.
Església
Planta de l’església, actualment arruïnada.
J.A. Adell
Els vestigis de l’església són envoltats de curioses construccions, fonamentalment murs de marge, que semblen indicar un recinte tancat per la banda planera i obert a la cinglera, on podrien trobar-se algunes estructures avui aterrades, com l’església, i convertides en murs de marge.
Els murs de l’església s’alcen a penes uns 30 cm, però, tot i el seu estat, permeten de veure clarament l’estructura de l’edificació, d’una sola nau, coberta possiblement amb embigat de fusta, i coronada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. La porta, que conserva la base dels brancals, s’obria a la façana de ponent, i no s’aprecien vestigis de cap altra obertura o element decoratiu del temple, que hem de suposar que tenia les façanes llises.
La poca alçada dels murs conservats no permet establir conclusions sobre la seva construcció, però sí que permet veure un aparell de carreus petits i irregulars ben treballats i escairats, disposats en filades desiguals, que posen en evidència una obra rústega del segle XII.