Cronologia dels primers bancs
Acció del Banco Nacional de San Carlos.
- 1782. Es crea el Banco Nacional de San Carlos, el primer banc públic espanyol. Era present a Madrid i, després, a Cadis, el port que controlava tot el moviment marítim amb les colònies americanes. Es va mantenir fins el 1829.
- 1829. Es constitueix el Banco Español de San Fernando, també públic i domiciliat a Madrid.
- 1844. Es crea el Banco de Isabel II, un altre banc públic, a Madrid. Durant tres anys, hi haurà dos bancs amb aquest caràcter, que emeten paper moneda.
- 1844. Es constitueix el Banc de Barcelona, el primer banc privat espanyol.
- 1846. Data de creació del Banco de Cádiz, el segon banc privat espanyol.
- 1847. El Banco Español de San Fernando absorbeix el Banco de Isabel II.
- 1856. Es promulga la primera llei bancària.
La Llei de Bancs de 1856
El 28 de gener de 1856 una llei regulava per primera vegada les activitats bancàries en el territori espanyol d’acord amb els següents principis:
- El Banco Español de San Fernando canviarà el nom pel de Banc d’Espanya.
- Es mantenen el Banc de Barcelona i el de Cádiz.
- S’encarrega al nou Banc d’Espanya que obri sucursals a Alacant, Bilbao, la Corunya, Màlaga, Santander, Sevilla, València, Valladolid i Saragossa “sin perjuicio que puedan establecerse Bancos particulares en los puntos que acaban de indicarse y demás, con los mismos privilegios que la presente ley concede al de España”.
- Els bancs particulars que es puguin crear “se ocuparán en descontar, girar, prestar, llevar cuentas corrientes, ejecutar cobranzas, recibir depósitos, contratar con el Gobierno” (art. 14). Podran emetre bitllets fins a triplicar el seu capital efectiu, sempre que guardin en metàl·lic i a la caixa una tercera part, com a mínim, dels bitllets emesos.
Per aplicació d’aquesta llei es crearan a l’estat fins a 18 bancs privats, en un període de 8 anys (1856-64). Dos seran catalans: el Banc de Reus i el Banc de Tarragona.