La constitució
Es constituí a Girona el 9 de desembre de 1881. Era un banc generalista: es proposa “la realización de toda clase de operaciones financieras, agrícolas, industriales y empresas de obras públicas... apoyando con sus recursos a toda empresa que tienda al desarrollo de la riqueza pública y a la prosperidad del País” (dels estatuts). Quan l’objectiu és tan general és natural preguntar-se si és que tenia molts projectes o no en tenia cap, perquè totes dues situacions són possibles en el marc de la Febre d’Or.
El capital serà de 5 milions de pessetes, però els fundadors només subscriviren el 60% de les accions emeses i desemborsaren el 5% de les subscrites. A la caixa del banc i procedent dels fundadors entraren, per tant, 150 000 pessetes. Es tractava de col·locar en el mercat el 40% del capital no subscrit, amb plusvàlua, i possiblement també una bona part de les accions subcrites pels fundadors. A final d’any les accions cotitzaven a la Borsa de Barcelona amb una plusvàlua del 10% sobre el nominal.
El Consell d’Administració (1881) fou el següent:
- President – Narcís Heras de Puig
- Vicepresident – Josep Gotarra i Guinart
- Vocals – Climent Botet i Franquesa; Josep Oriol Barrau i Espluga; Felip Lloret i Puig; Pere Calví i Ramió; Josep Català i Fàbregas; Fortunat Balari i Regàs; Joan Torras i Vidal; Francesc Llobet i Parés; Joan Vicens i Puig; Bonaventura Madrenys i Boada; Narcís Gotarra i Guinart; Josep de Fonolleras i de Valls; Josep Esquena i Mas
- Administrador – Ramon Camplà i Camós
El president, Narcís Heras de Puig, n’era un home representatiu. Advocat de professió, ocupava aleshores el càrrec de comissari reial d’Agricultura, Indústria i Comerç a la província de Girona. El capital estava repartit uniformement entre els fundadors, amb la sola excepció de Josep Gotarra, que havia subscrit 1 500 accions de 500 pessetes, en comptes de les 300 com els altres. Gotarra era un comerciant i navilier, amb residència a Barcelona. El banc tenia un clar caràcter provincial, ja que al Consell hi ha empresaris o hisendats de la Bisbal —Torras—, de Lloret de Mar —Llobet—, de Tossa —Madrenys—, de Llagostera —Narcís Gotarra i Josep de Fonolleras— i d’Olot —Esquena—, a més de la mateixa capital.
... I la liquidació
El Banc de Girona tenia l’oficina al primer pis del núm. 12 del carrer d’Albareda, a Girona. Allí va ser on van començar les operacions, limitades a la compra d’alguns valors, al descompte d’alguns efectes comercials i a la captació de dipòsits en compte corrent.
Títol del Banc de Girona, 1881.
El 22 de març de 1882 el Consell d’Administració va fer pública una nota en la qual deia que, tenint en compte que “el capital del cinco por ciento que han desembolsado los accionistas es insuficiente para atender a los múltiples negocios de la Sociedad” i que “en el estado actual de cosas —baixa de la Borsa i reflux de l’eufòria— puede ofrecer inconveniente grave el llamamiento de nuevos dividendos pasivos” acorda convocar Junta general d’accionistes perquè resolguin la possible liquidació del banc. Però la Junta devia resoldre a favor de la continuïtat, ja que el banc segueix la seva modesta trajectòria.
Segons el balanç presentat al final del 1882, el capital desemborsat del banc era de 250 000 pessetes i s’havien fet algunes inversions en valors. Havien obert una oficina a Olot. És evident que l’empresa quedava molt lluny de les seves pretensions inicials. Una Junta d’Accionistes celebrada el primer d’agost de 1883 acordà finalment la liquidació del Banc i la dissolució de la societat. Aquesta trigarà anys a tancar-se, però no sembla que suposés pèrdues —si més no importants— per als accionistes, al marge de les possibles plusvàlues pagades per uns quants.