Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916. El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona.
El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes. Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident. Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona (vegeu aquesta mateixa obra, volum II, pàg. 207-217). El banc es constituí amb un capital de 2 milions de pessetes, però només se’n desemborsaren 850 000 pessetes. Es proposava facilitar el comerç a la comarca i concedir crèdit als agricultors.El Banc de Granollers obrí tres sucursals: a Caldes de Montbui, Sant Celoni i Vic, i creà una filial: Granollers Agrícola i Comercial SA, dedicada a la compravenda de farratge. El 1934 cedí el seu negoci al Banc Hispano-Colonial, que obrí oficina a les mateixes places.
Els fons propis es mantingueren sempre al voltant del milió de pessetes, mentre els dipòsits oscil·laren entre una xifra mínima de 835 000 pessetes —el 1925— i una de màxima d’1 870 000 —el 1929—. La pràctica totalitat dels dipòsits estava invertida en crèdits.