Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Sogetel i Studio Canal + (Madrid), Enrique López Lavigne (associat); ARGUMENT I GUIÓ: I.Coixet, Joan Potau; FOTOGRAFIA: Paco Femenía (color, panoràmica); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Botella; MUNTATGE: Ernest Blasi; MÚSICA: Alfonso Vilallonga; SO: Miguel Rejas; INTERPRETACIÓ: Olalla Moreno (Matilde), Monica Belluci (Valeria), Patxi Freylez (mestre), Gary Piquer (Martín), Julio Núñez (mestre), Amanda García (Armancia), Christopher Thompson (León), Albert Pla (Jonás jove), Juan Manuel Chiapella (Jonás gran); ESTRENA: Barcelona i Madrid, 23.10.1998; PREMIS: Ciutat de Barcelona 1998 "per la seva aposta personal i coratjosa més enllà de modes i tendències", Goya 1999 (millor disseny de vestuari).
Sinopsi
En un escenari indeterminat del segle XVIII, un vell mestre explica, al llarg d’una nit, la seva vida a un jove: el seu amor de joventut, apassionat i silenciós, per Matilde; com va ser testimoni de la felicitat de la noia amb León, i com Armancia, la germana petita de Matilde, obstaculitzà les seves temptatives d’enamorar-la. L’inici de la seva passió coincideix amb l’absència sobtada de caça a la regió i amb l’aparició de dos éssers estranys: el mestre d’esgrima i la seva filla Valeria.
Producció
En el tercer llarg, la directora s’enfronta a una història romàntica i d’època, en la qual utilitza formes estètiques que barregen l’esperit i l’estil d’escriptors com Stendhal, pintors com Jan Vermeer i cineastes com Eric Rohmer, François Truffaut i Alain Corneau, formes que la realitzadora ja havia emprat en la seva obra publicitària. Els interiors de les mansions i els exteriors (rodats a Galícia) creen un clímax opressiu, que suggereix la impossibilitat de trobar la felicitat, malgrat que Coixet justifica l’actualitat del film declarant que "la gent encara segueix morint d’amor". La història adopta una dimensió abstracta en què els personatges són peces representatives de sensacions intemporals.