Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Kronos Plays & Films (M.Cussó i Ferrer, Barcelona); GUIÓ: P.Parcerisas, M.Cussó i Ferrer; FOTOGRAFIA: Llorenç Soler (color, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Abdó Martí; MUNTATGE: Anastasi Rinos, Germán Lázaro; MÚSICA: Manel Camp; INTERPRETACIÓ: Quim Lecina (Walter Benjamin), Francesca Neri (Asja), Bozena Lasota (el guia), Klaus J.Gerke (el narrador), Rosa Raich (Mme. Gurland), Marcel Muntaner (Samuel), Jean Selz (ell mateix), Gisèle Freund (veu en off), Antonio Chamorro, Jordi Rediu; ESTRENA: Barcelona, 27.02.1992.
Sinopsi
El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la figura del pensador alemany d’origen jueu Walter Benjamin i el seu final tràgic. Les escenes de ficció reconstrueixen la seva travessia a peu, amb altres fugitius del nazisme, de Banyuls de la Marenda a Portbou, on, en veure’s atrapat i en perill d’ésser lliurat a agents de la Gestapo, se suïcidà el 26 de setembre de 1940. Sobre aquest fil conductor s’intercalen altres episodis de la seva biografia, els testimoniatges de primera mà de personalitats que el van tractar i diverses referències documentals.
Producció
El segon llarg del director és una obra difícil d’encaixar en un gènere predeterminat: ni és ficció ni és un treball estrictament documental, i la casella del cinema experimental tampoc no és la més apropiada. L’autor ha parlat de collage, definició que també es pot aplicar al caràcter fragmentari tan propi de l’obra de W.Benjamin. La presència d’un narrador –participació especial d’un estudiós de Benjamin, K.J.Gerke– estableix un fil conductor entre els materials aplegats, documentals i de ficció. L’heterogeneïtat i la segmentació d’aquests elements es remarquen encara més per la diversitat dels recursos visuals emprats, que inclouen imatges fotogràfiques i seqüències enregistrades en vídeo. El film no tracta pas de descriure la biografia vivencial i intel·lectual del filòsof, sinó d’il·luminar el seu pensament. Els ingredients documentals inclouen una entrevista amb el crític d’art J.Selz, que conegué Benjamin a Eivissa a la dècada del 1930, i els records en off de la fotògrafa G.Freund; també hi ha imatges de la instal·lació La línia de Portbou, de Francesc Abad, un artista molt influït per W.Benjamin. L’autor ha partit d’una temàtica apassionant i l’ha abordada des d’una premissa encomiable, entre el poema i l’assaig fílmic, però el collage que en resulta es fa feixuc per molt interès que es tingui per Benjamin, el seu pensament i el misteri que encara envolta la seva mort.
Bibliografia
ABAD, F.: Instal·lació "La línia de Portbou". Homenatge a Walter Benjamin. Ajuntament de Barcelona 1990. [Catàleg.]