Pere Vallescar i Pallí

(Barcelona , 1895 — Barcelona , 1976)

Distribuïdor.

Vida

El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films. Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació. Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell. Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé aviat s’instal·là pel seu compte com a representant a Catalunya, Aragó i Balears de la Universum Film Aktiengesellschaft (UFA), marca de la qual n’havia estat delegat Romà Solà i Mestres. L’exclusiva d’aquesta casa que en l’àmbit estatal s’havia adjudicat el 1926 a S. Ulargui passà a les seves mans el 1933, juntament amb la de la British International Pictures (BIP), productora anglesa de la qual S. Ulargui també n’havia obtingut l’exclusiva l’any 1928. Amb la representació d’aquestes dues firmes, fundà, amb Manuel Carreras i Macaya, l’Alianza Cinematográfica Española (ACE), de la qual fou director de la central de Barcelona, mentre que M. Carreras passà a fer-se càrrec de la casa de Madrid. Tot i que la seva tasca estava centrada en la distribució, l’ACE també produí dos títols durant la guerra civil: Amor gitano (1936, Alfonso Benavides) i Quiero vivir y amar (1936, Miguel J. Mayol). L’estructura de la companyia, amb sucursals a Bilbao, Segòvia, València, Sevilla, Saragossa i Palma, no solament es mantingué després de la guerra, i s’ocupà igualment de la distribució del No-Do, sinó que continuà fins al començament de la dècada del 1970. Des d’un punt de vista corporatiu la seva gestió fou especialment notable, ja que al novembre del 1935 aconseguí que la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, fundada el 1915, s’obrís a horitzons molt més amplis en passar a denominar-se Cambra Espanyola de Cinematografia, entitat de la qual fou vicepresident i president.