Vida
Estudià a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i s’inicià com a cantautor a catorze anys, però abandonà aquesta faceta de la seva carrera a favor de la composició. Els seus inicis professionals foren en el teatre musical: el 1976 feu la música incidental de la versió òpera rock de l’obra de George Orwell, La granja animal. Músic d’ofici, treballà en el doblatge (dirigí el d’Annie, 1982, John Huston), en el teatre (feu la partitura de l’espectacle de Dagoll Dagom, Glups!), televisió, dansa, etc. , i feu de compositor, arranjador i director d’orquestra. S’inicià en la composició per al cinema amb la banda sonora d’una cinta pornogràfica, La Caña en. . . (1980, Ignasi P. Ferré i Josep Maria Bruno). Després passà al cinema comercial amb el curt Azul (1980, Marta Batlle) i el film musical Un parell d’ous (1984, Francesc Bellmunt). Amb Qui t’estima, Babel? (1986-87, I. P. Ferré), mostrà la seva autèntica dimensió de compositor, el disc del qual guanyà un premi Ondas. El 1987-88, amb Manel Camp, es dividiren la banda d’El complot dels anells (F. Bellmunt), malgrat que apareix en els crèdits només com a arranjador i director. Després d’Un plaer indescriptible (1992, I. P. Ferré) deixà el món del cinema i es decantà per la publicitat i el teatre. En el primer àmbit treballa a Classic & New, estudi encarregat de la composició i l’enregistrament de nombrosíssims jingles publicitaris, amb el seu soci Joan Enric Garde; en el segon ha dirigit l’orquestra d’alguns espectacles de Dagoll Dagom (Mikado, Quarteto da cinque) i de La Cubana (Cegada de amor). El 1997 tornà ocasionalment al cinema amb De qué se ríen las mujeres, de Joaquim Oristrell.
Altres films
1985 La ràdio folla, F.Bellmunt (la música és de J.E.Garde, ell només hi col·laborà).
1987 Material urbà, J.Bayona; Barcelona Connection, M.Iglesias.
1990 Lucrècia, B.Arochi (amb J.E.Garde); Un submarí a les estovalles, P.I.Ferré.
1991 Ho sap el ministre?, J.M.Forn.