Vida
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm (1963-69). El primer d’aquests curts, Coses que passen (1963-64, amb Tomàs Pladevall), rebé un premi del CEC. Instal·lat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine (1970); Semejante a Pedro (1970); La mano de Belgrado (1971) i Farigol (1971, amb Josep Maria Vallès). Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre (1971, amb J. M. Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri) i, en solitari, Robin Hood nunca muere (1974), un film d’aventures de baix pressupost. El 1975-77 col·laborà en les revistes satíriques "Matarratos", "Por Favor" i "Muchas Gracias". A més, rodà en 16 mm els llargs Canet Rock (1975-76); La Nova Cançó (1975-76) i, clandestinament, La torna (1978). El 1978 feu L’orgia, una comèdia transgressora que originà un seguit de films, etiquetats com a "comèdia catalana", dels quals realitzà Salut i força al canut (1979); La quinta del porro (1980), i la seva seqüela en què participà com a coguionista, La batalla del porro (1981, Joan Minguell), produïda per la cooperativa Germinal Films, que havia cofundat el 1979; Pa d’àngel (1983); Un parell d’ous (1984) i La ràdio folla (1986). Fou president de l’Oficina Catalana del Cinema, organitzadora del Festival Internacional de Cinema de Barcelona (1987-90), i el 1987 creà la firma Fair Play Produccions amb la productora Maria Teresa Fontanet, per a la qual realitzà els seus films posteriors: El complot dels anells (1987-88); Un negre amb un saxo (1988), policíac segons la novel·la homònima de Ferran Torrent; el biopic Monturiol, el senyor del mar (1992-93) i les comèdies Rateta, rateta (1990) i Escenes d’una orgia a Formentera (1995). Tornà a adaptar un dels millors treballs de Ferran Torrent, Gràcies per la propina (1996-97), una rememoració de la València de la dècada del 1960 a través dels ulls de dos joves orfes. El 2001 feu Lisístrata, una adaptació del còmic de Ralf König basat en l’obra d’Aristòfanes. Fou productor i coguionista del telefilm Quin curs, el meu tercer! (1993, Ignasi P. Ferré); productor del telefilm Junts (1999, Mireia Ros) i director d’alguns episodis de la sèrie Happy House (1999-2000).
Altres films
1964 Ells dos (CM).
1965 Gag feudal (CM).
1966 Anafilaxis (CM); Un día en el campo, un día en la playa (CM).
1968 Japonesos (CM); De l’ensiforme violí entre els escorniflaires (CM); Las bestias (CM).
1969 Hockey (curtmetratge documental); De lo que sucedió en las Congregaciones Marianas cuando lo del party (CM); Camí del mar (curtmetratge documental); Estimada Marta morta (CM).
1970 El perro en el jardín (CM).
1973 Capità Rubió (CM).
1978 Les presons. La COPEL (curtmetratge documental); Festes de la Mercè (curtmetratge documental); El dret de vaga. El conflicte de les gasolineres (curtmetratge documental).
1979 Platgeta. Port de Pescadors de Barcelona (curtmetratge documental).
1980 Cap de setmana a Can Boter de Tiana (migmetratge documental, vídeo); La flor romanial (CM, vídeo), amb Joan Baixas.
1983 Compraré peres (curtmetratge documental, vídeo).
1985 La lluna i les costelles (curtmetratge documental, vídeo); Falsa alarma (curtmetratge documental, vídeo).
1993 Clavelitos (CM), amb Santiago Lapeira.
Bibliografia
GAMELL, J.: Casa meva és casa vostra. Entrevistes a sabadellencs. Vallesana de Publicacions, Sabadell 2004, p. 33-40.