Vida
Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació. Portà la truca en els curts Como un pájaro (1969, Anne Settimo) i Ferdinand y el ciempiés (1969, Martí Pey) i feu d’ajudant de direcció a Prólogo (1969, Gerardo Malla) i La línea (Ferdinand Pascal) (1970, M. Pey). Escriví i dirigí La fàbrica, un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974. Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la direcció, realització i muntatge de Cartells d’un poble en guerra (1975) i L’art català contemporani (1976-77), curts documentals, i el mig Barri Guineueta Vella / Barri Canyelles (1976-77). A Coop Nou exercí d’ajudant de muntatge de Margarida Bernet en Los fieles sirvientes (1979, Francesc Betriu) i El vicari d’Olot (1980-81, Ventura Pons), i debutà en solitari en La plaça del Diamant (1981-82, F. Betriu). Posteriorment muntà el programa televisiu "Comarques de Catalunya" (198185, Ferran Llagostera), i intervingué en les produccions de directors com ara Gonzalo Herralde, Laura a la ciutat dels sants (1986) i La febre d’or (1991-93); Antonio Chavarrías, Manila (1991); Susanna (1996) i Volverás (títol idèntic en català i castellà, 2002), amb el qual fundà l’estudi de muntatge Polidori (1998); Josep Joan Bigas Luna, Lola (1985) i Son de mar (2001); i Marc Recha, L’arbre de les cireres (1998) i Pau i el seu germà (2001).
Altres films
1986 Més enllà de la passió, J.Garay.
1992-93 Havanera 1820, A.Verdaguer.
1995 Antártida, M.Huerga.
2001-02 Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí, A.Villaronga, L.Zimmermann i I.P.Racine.