Vida
Hereu del popular restaurant barceloní Los Caracoles, inicià la seva trajectòria artística a l’Orfeó Català, i gràcies a una beca estudià lírica a Itàlia i realitzà diverses gires com a cantant d’òpera i sarsuela. Durant la postguerra debutà com a actor en Noche fantástica (1943, Lluís Marquina) i Doce lunas de miel (1943, Ladislao Vajda); fou contractat per l’Emisora Films i prestà el seu físic voluminós a diversos films dirigits per Ignasi F. Iquino: Turbante blanco (1943); Hombres sin honor (1944); Cabeza de hierro (1944); Una sombra en la ventana (1944); Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario (1945) i Aquel viejo molino (1946). El 1948 creà la seva pròpia marca, Titán Films, amb la qual produí pel·lícules de gènere i de caràcter popular com ara La casa de las sonrisas (1948, Alejandro Ulloa); Ha entrado un ladrón (1948, Ricard Gascon); La mujer de nadie (1949, Gonçal Delgràs); Rostro al mar (1950, Carlos Serrano de Osma) en la qual també feu de protagonista i coguionista; Hay un camino a la derecha (1953, Francesc Rovira i Beleta); Los ases buscan la paz (1954, Arturo Ruiz-Castillo) i Escuela de periodismo (1956, Jesús Pascual). En aquests tres últims títols hi interpretà personatges secundaris. Dedicà els darrers vint anys de la seva vida al seu restaurant, sense renunciar a aparèixer en anuncis televisius i en un paper episòdic en Mi profesora particular (1972, Jaime Camino).
Altres films
Com a actor:
1944 Ángela es así, R.Quadreny; Una mujer en un taxi, J.J.Fogués.
1945 Leyenda de feria, J.de Orduña.
1946 Abel Sánchez, C.Serrano de Osma; Embrujo, C.Serrano de Osma.
1947 Conflicto inesperado, R.Gascon; Cuando los ángeles duermen, R.Gascon.
1948 Don Juan de Serrallonga ídem v.o., R.Gascon (en català, 1985); Si te hubieses casado conmigo, V.Tourjansky.
1949 La niña de Luzmela, R.Gascon.