Vida
Conegut com El "ganso" del barret, El rei de la passarel·la, El rei del Paral·lel i artísticament com Alady, fou un personatge imprescindible als escenaris de varietats de Barcelona des de la dècada del 1920. Pel seu vestuari –barret i bastó– i la seva forma d’actuar –graciós, ocurrent– era un tipus proper als chansonniers francesos. El cinema augmentà la seva popularitat amb comèdies i films musicals com les coproduccions El amor solfeado o El profesor de mi mujer (1930, Armand Guerra [no acreditat]; versió espanyola de L’Amour chante, Robert Florey); El tren de las 8’47 (1934) i Sesenta horas en el cielo (1935, tots dos de Raymond Chevalier); o El paraíso recobrado (1935, Xavier Güell). Després de la guerra feu poc cinema: ¿Quién me compra un lío? (1940, Ignasi F.Iquino) o La madre guapa (1941, Fèlix de Pomés), però actuà al teatre i a la ràdio. La sèrie de dibuixos animats Garabatos li dedicà un dels seus curts, "Garabatos Alady" (1944, Enric Diban). El 1951, Juan Antonio Bardem i Luis G.Berlanga el recuperaren per a Esa pareja feliz, i després treballà en comèdies de la productora d’Iquino. Publicà Cuplets, chistes y monólogos del popular Alady (1930) i Rialles, llàgrimes i "vedettes". Memòries de "Alady" (1965). A l’estiu del 2003 es descobrí una placa a la seva memòria a l’hotel Tryp Apolo de Barcelona.
Altres films
1933 Boliche, F.Elías.
1934 ¡Viva la vida!, J.M.Castellví.
1936 Centinela, i alerta!, J.Gremillon.
1961 Las estrellas, M.Lluch.
1968 En Baldiri de la costa, J.M.Font i Espina.
Bibliografia
BADENAS, M.: Carles Saldaña i Beüt, "Alady". L’últim rei del Paral·lel. Ed. Mediterrània, Barcelona 2001.
SEMPRONIO: "Alady escribe sus memorias", Los barceloneses. Ed. Barna, Barcelona 1959, p. 125-128.
ZÚÑIGA, À.: "Alady", Barcelona y la noche [1948]. Parsifal Edicions, Barcelona 2001, p. 59-61.