Empresa Diorama

Firma fundada a Barcelona al setembre del 1902 per Josep Aussió, Domènec Batlló i Narcís Bordàs que abastava tots els camps de la cinematografia i disposava de cine, laboratori, distribuïdora i productora.

La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat. L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos (1903). El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque, seguit d’Una excursión al Mont-Blanc. El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic: hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i instal·lació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de positius, amb Joan Fatjó d’ajudant; també construí la màquina Diorama, que patentà el 1904. L’empresa també distribuí cintes estrangeres i el 1905 establí el negoci de venda i lloguer de títols, que regentà Joan Alarma. El primer film que produí fou Los "guapos" de la Vaquería del Parque (1905), cinta còmica de 250 m, escrita i dirigida pel mateix Gelabert; el segon, Cerveza gratis (1906), de 130 m, del qual es feren diverses còpies. El 1906 la firma creà la productora Films Barcelona. Mort Bordàs (1907), Josep Maria Bosch passà a dirigir l’empresa i Joan Maria Codina en fou el responsable tècnic, substituint Fructuós Gelabert. A partir del 1912 l’empresa deixà de produir i es dedicà a la distribució i encara disposà d’un laboratori i un local de projeccions, el Diorama, un dels més elegants de la ciutat que el 1912 s’integrà al circuit de sales de la Unió Cinematogràfica. A partir del 1932 s’adaptà a la nova etapa del sonor, si bé durant el franquisme es convertí en local de reestrenes. El 1972 es reconstruí per encàrrec del nou titular, Josep Maria Padró i Vila, i el nou Diorama s’inaugurà el 1973 amb el nom de Diorama 73. Sense poder recuperar el prestigi perdut, el 1984 es convertí en sala X, fins que abaixà les portes el 2000.

Bibliografia

"Arte y Cinematografía", 30 de juliol de 1918, p. 42.

MUNSÓ CABÚS, J.: Els cinemes de Barcelona. Edicions Proa, Barcelona 1995, p. 104-106.

TORRAS, J.: Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Parsifal Ediciones, Barcelona 2002.