Vida
Treballà en una agència de publicitat, fins que el 1962 ingressà a la distribuïdora CB Films com a redactor publicitari a les ordres d’Horacio Sáenz Guerrero, a qui substituí com a cap del departament de publicitat el 1963; càrrec que ocupà fins el 1967 quan abandonà la companyia. Com a crític, inicià la seva col·laboració a "Fotogramas" al començament de la dècada del 1960, on continuà el consultori de Mr. Belvedere creat el 1958 per Luis G. de Blain. A Ràdio Barcelona, presentà, amb Mayra Gómez Kemp, l’espai cinematogràfic "Mr. Belvedere. " Aquesta breu col·laboració constituí el punt d’arrencada d’"Al cine con Mr. Belvedere", revista que presentà també amb Mayra i després amb Maruja Torres, fins el 1974. Amb els seus amics Antoni Kirchner i Pere Ignasi Fages crearen el 1964 la revista mensual "Ensayos de cine" (quatre núm.), i al cap de tres anys assumiren la programació del cinema Publi i iniciaren, així, una llarga etapa com a exhibidors de cinema d’art i assaig sota la marca Círculo A. També es convertiren en empresaris dels Aquitània, Alexis, Arcàdia, Ars, Arkadin, Maldà, Capsa, Céntrico i Casablanca. Abandonà la seva tasca d’exhibidor el 2000 quan es desvinculà de l’Alexis. Habitual col·laborador de la ràdio, parlà de cinema a Ràdio Barcelona i a la cadena SER. Cap a la meitat de la dècada del 1980 ho feu en companyia de Rosa Badia i Pablo López, i després, amb la mateixa Badia, a "La pantalla rodona" (1990-91). Igualment intervingué en programes de Josep Cuní ("Cartelera"), Glòria Serra i Manuel Borrell ("El balcó") i Gemma Nierga ("La ventana"). Col·laborà a Televisió de Catalunya des del mateix dia de la seva inauguració (10 de setembre de 1983), amb la presentació de "Trànsit". El seu primer programa, "Cinema 3", es convertí en "Informatiu Cinema", espai que presentà i dirigí fins el 1995. Després de fer amb Àlex Gorina "Cinema 100", miniprograma diari dedicat al Centenari del Cinema (1996), deixà TVC per anar-se’n a Canal +, on presentà amb Ana Siñériz l’espai "MagaCine", i també presentà "Lo + plus". La tardor del 2002 tornà a TVC amb el seu "Cinema 3", mentre dirigí la producció Dones de pel·lícula, un espai d’entrevistes. El 1992 rebé el premi extraordinari de la Generalitat de Catalunya per la seva llarga trajectòria com a publicista i crític, i el 2004 publicà el llibre de memòries Endevina qui et parla de cine.
Bibliografia
BOTELLA, M.: Entrevista amb Jaume Figueras, "Avui", 16.02.1990, p. VIII.
d. a.: Conversa amb Jaume Figueras, "Fulls de cinema", núm. 2, 1979, p. 8-10.
"Jaume Figueras", La memòria crítica. Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, Barcelona 1997, p. 89-101.
SUÑÉ, A.: Jaume Figueras, un nostàlgic no gens barat, "Avui diumenge", 28.08.1988, p. 8-11.
VALL, T.: Jaume Figueras, "Avui diumenge", 22.02.2004, p. 12-17.