Vida
Estudià disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona fins el 1978, any en què entrà al món del cinema com a ajudant de direcció. El 1984 realitzà els curts To Choose i Vidres, i dos anys després feu de meritori en La veritat oculta (1986-87, Carles Benpar), i acabà assumint la direcció artística de "És quan dormo que hi veig clar". Homenatge a J. V. Foix (1986-88, Jordi Cadena), El vent de l’illa (1987, Gerard Gormezano); Blue Gin (1987, Santiago Lapeira) i Rateta, rateta (1989, Francesc Bellmunt). Compaginà aquesta tasca amb feines publicitàries i el 1990 fundà a Madrid i amb Pilar Heranz l’empresa BP Asociados, dedicada a la creació d’estands i interiors. A més, fou un dels dos decoradors de la telesèrie col·lectiva Crónicas del mal (1991), sota les ordres de Josep Rosell. Dissolta la societat el 1993, ambientà Huevos de oro (1993) i La teta i la lluna (1994), ambdós de Josep Joan Bigas Luna; Parella de tres (1995, Antoni Verdaguer); En brazos de la mujer madura (1996, Manuel Lombardero) i La lengua de las mariposas (1998, José Luis Cuerda). D’altra banda, a partir del 1998 començà a impartir seminaris i tornà a la direcció artística amb Finisterre (Xavier Villaverde), de J. Rosell; Sé quien eres (1999, Patricia Ferreira) i les telesèries de Lluís Maria Güell Fora de joc (1997) i Andorra, entre el torb i la Gestapo (1999).
Altres films
1989 Verònica L. Una dona al meu jardí, A.Padrós i O.Martí.
1990?"La mujer y el pelele", M.Camus (ep. tv).
1995 No me importaría irme contigo, J.Mollà (CM).
1996 El crimen del cine Oriente, P.Costa; Vivir al límite, M.Guttman.