Vida
S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda (1978), amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després col·laborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por (1982). Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara, fou decisiva per a orientar la seva vocació professional. Instal·lat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers llargs, Los motivos de Berta (1983-84) i Innisfree (1988-90). Entremig s’estrenà com a director amb El vent de l’illa (1987), amb una acollida ben favorable de la crítica més exigent, que no tingué el seu segon llarg, Ombres paral·leles (1994), basat en una novel·la de Vicente Muñoz Puelles. Com a director de fotografia també ha treballat amb Héctor Fáver (L’acte, 1986-87; La memòria de l’aigua, 1992; Invocación, 1999-2000); en La febre d’or (1991-93), llarg i minisèrie de Gonzalo Herralde, i sobretot en apostes personals de directors debutants com Lluís Aller (Barcelona lament, 1991), Pablo Llorca (Jardines colgantes, 1993), Juan Estalluela (Pintadas, 1996), Carlos Molinero (Salvajes, 2001) i Isaki Lacuesta (Cravan vs Cravan, 2001). Ocasionalment ha treballat també per a la televisió, com a realitzador i director de fotografia de la minisèrie documental El mar de l’home (2000-01, tres ep.), sobre textos de Baltasar Porcel.
Bibliografia
d. a.: Historia del cine valenciano, Prensa Valenciana / Levante- EMV, València 1991.
HEREDERO, C.F.: El lenguaje de la luz. Entrevistas con directores de fotografía del cine español, XXIV Festival de Cinema d’Alcalá de Henares 1994.