Vida
De formació autodidacta, començà a filmar i a fotografiar pel seu compte fins que tingué l’oportunitat d’il·luminar el primer llarg, l’independent en 16 mm Lock-out (1973, Antoni Padrós), a més d’Invitado a una decapitación (1974, Miguel Tristán), en color i amb Tomàs Pladevall. Després participà en cintes de Jesús Garay, com Nemo (1977-78) i Manderley (1980); de Carles Balagué, Denver (1980) i Viva la Pepa! (Mel i mató) (1981); d’Antonio Chavarrías, Una ombra al jardí (1988), i d‘Enrique Urbizu, ¡Tu novia está loca! Una comedia feliz (1987) i Todo por la pasta (1990). També compartí amb Julio Medem i Álex de la Iglesia els primers projectes, com Vacas (1991) i Acción mutante (1992), respectivament. El 1993 guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat per Els de davant (1993, J. Garay) i Bufons i reis (1993, Lluís Zayas), i participà com a segon operador a Tierra (1994, J. Medem), amb Xabier Agirresarobe com a director de fotografia. La seva expressivitat visual iconoclasta es feu patent en produccions de baix pressupost i difícil distribució, com en el documental per a televisió de Joaquim Jordà El encargo del cazador (1992), de qui també retratà Un cos al bosc (1996) i Mones com la Becky (1999); en el debut de Mireia Ros, La Monyos (1995-96), i en el llarg documental Sexo oral (1993) i Poniente (2002), ambdós de Chus Gutiérrez. També fotografià La caja 507 (2002, E. Urbizu), El corazón del guerrero (1999) i El robo más grande jamás contado (2002), tots dos de Daniel Monzón. En televisió ha col·laborat en programes com "Poltrona Exprés" i "¿Y tú de qué te ríes?" del final de la dècada del 1990. Per la seva banda, el seu germà Josep (1949) començà a vint-i-un anys a treballar en fotografia i posteriorment entrà com a auxiliar de direcció a El refugio del miedo (1973, Josep Ulloa). Feu de càmera, foquista i foto fixa en altres films, fins a arribar a director de fotografia en títols com ara Visions d’un estrany (1990, Enric Alberich) i Les aparences enganyen (1991, Carles Balagué). A banda de llargs, ha il·luminat publicitat i vídeo, i com a director ha guanyat el premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura pel curt en 35 mm Foto-fija (1982). Des del 1984 treballa com a operador de càmera a TVC.
Altres films
1985-86 Més enllà de la passió, J.Garay.
1989 El baile del pato, M.Iborra.
1993 Le Blanc à lunettes, E.Niermans.
1994 El perquè de tot plegat, V.Pons.
1996 Atolladero, Ó.Aibar; El passatger clandestí, A.Villaronga.
1997 Sus ojos se cerraron, J.Chávarri.
2000 Kasbah, M.Barroso.
2002 La Casita Blanca. La ciutat oculta, C.Balagué (llargmetratge semidocumental; en col·l.).
2003 Te doy mis ojos, I.Bollaín.
Bibliografia
HEREDERO, C.F.: "Carles Gusi. La heterodoxia consciente", El lenguaje de la luz. Entrevistas con directores de fotografía del cine español. 24 Festival Internacional de Cinema d’Alcalá de Henares 1994, p. 361-394.