Vida
Començà en el món del cinema com a director gerent de la filial a l’Estat espanyol de la Société des Établissements Gaumont, firma que, a més de fabricar aparells per a la filmació i projecció, batejats amb els noms de Biographe i Bioscope, s’interessà igualment per la producció (des del 1898) i l’exhibició. Entre el 1905 i el 1907, la Gaumont, domiciliada a Barcelona, es dedicà a la venda de films i a la comercialització del Cronophone, aparell que utilitzava uns discos sincronitzats amb les imatges i obtenia l’efecte d’un primitiu cinema sonor. El 1907 H. Huet accedí a la direcció de l’empresa i s’instal·là a Barcelona el 1909. Un any més tard començà a organitzar la distribució i amb la col·laboració de Paul Chalon impulsà notablement la difusió del material francès, dominador aleshores del mercat fílmic. No obstant això, quan esclatà la guerra el 1914 fou mobilitzat com a pilot de les forces aèries franceses. Durant la seva absència, fou P. Chalon qui s’encarregà de suplir-lo, fins que tornà el 1919. Interessat també per la radiofonia, participà en la fundació de la societat que engegà l’emissora EAJ-1 Ràdio Barcelona, i fou tresorer de la junta directiva de l’Associació Nacional de Radiodifusió (1928). Durant la dècada del 1920 també es dedicà a la producció amb les Selecciones Gaumont–Diamante Azul, d’on sorgiren tres films: La tía Ramona (1927, Nick Winter), en què intervingué com a guionista i escenògraf; i La última cita (1928) i La España de hoy (1929), tots dos de Francesc Gargallo. El 1929, amb el seu principal col·laborador a la Gaumont, Lluís Cabezas i algun altre soci, creà la societat anònima Fantasio (1931), a través de la qual es construí el cine d’aquest nom. El 1932 comprà la Gaumont, que es convertí en Exclusivas Huet. Convençut de les possibilitats del cinema sonor i després d’haver instal·lat al cine París (1930) el Cronòfon Gaumont, s’embarcà seriosament en la producció. Fruit d’aquell projecte foren ¡Viva la vida! (1934, Josep Maria Castellví); El tren de las 8. 45 (1935) i Sesenta horas en el cielo (1935), tots dos de Raymond Chevalier. Aquest contacte amb el món de la producció l’induí, ja encetada la dècada del 1940, a obrir uns estudis de rodatge i sonorització, els Lepanto, on se sonoritzà el film d’André Malraux, Sierra de Teruel (L’Espoir, 1937-39), sota la direcció de l’enginyer Manuel Barberán, que el mateix Malraux rescatà del front de l’Ebre, on combatia amb les tropes republicanes. Acabada l’etapa d’aquests estudis, d’una considerable activitat entre el 1940 i el 1943, tancà la distribuïdora que portava el seu nom i es vengué les accions del Fantasio a Manuel García del Barrio. Amb el distintiu de Comercial Barcelonesa Cinematográfica, entitat constituïda el 1943, creà uns nous estudis, els Diagonal, que Emisora Films utilitzà per al rodatge de força pel·lícules. Fastiguejat per la concentració de la indústria cinematogràfica a Madrid decidí plegar poc abans d’acabar-se la dècada del 1940.