Vida
Malgrat ésser propietari d’una empresa de transport que havia fundat el seu avi, de ben jove entrà en els cercles cinèfils de la ciutat. A partir del 1928 començà a rodar cintes familiars i documentals com Reportaje de la Exposición Internacional de Barcelona (1929), L’any 1932 a la pantalla (1933) i Olimpíada Popular (1935). El 1931 cofundà, amb Josep Torrella i altres, la Secció de Cinema Aficionat del Centre Excursionista del Vallès i més endavant formà part de la primera junta directiva d’Amics del Cinema (1936), que després de la guerra civil continuà amb el nom d’Amigos del Cinema. D’altra banda, durant la dècada del 1940 s’estrenà com a empresari exhibidor de Sabadell arrendant el cine Alcázar i gestionant la cessió del Cervantes i el Campos, per tal de fer la competència a l’exhibidor Tomàs Parcerisa. També feu construir una nova sala –la segona a la ciutat dedicada al cinema després del Saló Imperial–, que obrí el 1943 amb el nom de Rambla. Ben aviat el local passà a formar part de la cadena Parcerisa, principalment per la manca d’experiència de Llobet i els altres propietaris en el negoci. Aleshores abandonà aquest camp i entrà de ple en el cinema amateur amb una sèrie de curts semidocumentals: Contrastes (1944), medalla de plata en el Concurs Nacional del CEC; El valle encantado (1946), medalla d’honor del CEC; El diablo en el valle (1946-47), i Sucedió una noche. . . Declarado de interés matrimonial (1947), medalles de plata i coure, respectivament, del CEC. El 1948 obtingué de nou la medalla d’honor amb el documental Pregària a la Verge dels Colls (1947), que fou seleccionat pel Concurs Internacional de la UNICA, en què es classificà en tercer lloc, i el Festival de Cinema Amateur de Canes. Només rodà una obra professional, Vida en sombras (1947-48). Molts anys després de la mort de Llobet, un altre sabadellenc, Ferran Alberich, restaurà el film i en realitzà el reportatge Bajo el signo de las sombras (1984), sobre la vida de Ll. Llobet i les vicissituds del seu film. A partir de llavors despertà l’interès de crítics i estudiosos, es projectà en nombrosos festivals i es convertí en una obra de culte.
Altres films
1928 Una terraza (CM).
1929 Promesa dels minyons de muntanya (curtmetratge documental); Un crim i res més (CM).
1929-31 Carnet folklòric del Vallès (curtmetratge documental).
1932 Vorejant el Cardoner (curtmetratge documental).
1933 Festa Major (curtmetratge documental); Viatge a Ribes (curtmetratge documental).
1934 Suïcida (CM).
1935 De tot arreu (CM); Tin l’Intrèpit (CM).
1943 El soldadito de plomo (curtmetratge d’anim.).
1945 Un club de amigos, Ávila (curtmetratge documental); Toledo. Ávila (curtmetratge documental).
1945 El escultor Manolo Hugué (curtmetratge documental).
1950 Primera aventura (curtmetratge semianim.).
1951 Lo pelegrí (CM).
1954 La processó passa pel meu carrer (curtmetratge documental).
1959 Impasse (CM), amb Pere Font.
Bibliografia
ALBERICH, F.: Lorenzo Llobet Grácia. SEMINCI, Valladolid 1984.
BLANQUER, J. I LLOBET I GRÀCIA, L.: Llobet i Gràcia, cineista sabadellenc, "Cinescrits", núm. 0, 1983, p. 1-6.
TORRELLA, J. I BEORLEGUI, A.: Sabadell, un segle de cinema. Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell 1996.