L’arbre de les cireres

El árbol de las cerezas (es), L’arbre aux cerises (fr)

Pel·lícula del 1998; ficció de 90 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Oberón Cinematográfica (Antonio Chavarrías, Barcelona); ARGUMENT: M.Recha; GUIÓ: M.Recha, Ignasi Móra; FOTOGRAFIA: José Miguel Llorens Cano (color, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Laia Colet; MUNTATGE: Ernest Blasi; MÚSICA: Toti Soler; SO: Albert Manera, Ricard Casals; INTERPRETACIÓ: Pere Ponce (Andreu), Diana Palazón (Dolors), Jordi Dauder (dr. Martí), Isabel Rocatti (Roser), Rosana Pastor, Bernat Llobell (Miquel), Blai Pascual (Àngel), Pep Cortés (Manolo), Miguel Ángel Romo (Tonet), Raül Julve (Vicent), Samir El Quehiry; ESTRENA: Barcelona, 16.10.1998, Madrid, 03.11.1998; PREMIS: Sitges 1998 (de la crítica), Locarno 1998 (de la FIPRESCI).

Sinopsi

En un poble de la Vall de Gallinera, Alacant, en el pas de la tardor a l’hivern, es mostra el dia a dia d’alguns dels seus habitants. El paisatge dels encontorns i l’exhaurida vida d’un cirerer forneixen uns contrapunts simbòlics als bocins narratius que s’encreuen en aquest marc.

Producció

Recha va concebre el seu segon llarg arran d’una estada en un poble de la Vall de Gallinera. Atret pel paisatge i pel ritme de la vida en un medi rural, acaricià la idea d’un documental que finalment es convertí en un guió de ficció. La narració, que es desenvolupa en cinc talls temporals, datats amb precisió en breus plans, transcorre a l’entorn de les festes nadalenques. L’obra s’inscriu en la tradició del cinema poètic i sota el mestratge de Renoir, Rossellini, Bresson, Duras... Així, a través del nen, Àngel, que, des d’una parla pròpia i introspectiva, descriu les coses que l’envolten, es fa també una divisió estròfica de l’obra. El paisatge, d’altra banda, és el que regula les entrades i sortides dels personatges. La fragmentació i les el·lipsis del relat fan que no hi hagi altra progressió dramàtica que la del pas del temps i els petits esdeveniments que se succeeixen al compàs pausat de plans predominantment llargs. L’acabat polit del film i l’acoblament a la tradició europea del cinema d’autor han proporcionat al cineasta una bona expectativa de continuïtat professional.

Bibliografia

FERRIS, M.J.: El ciclo vital o el viaje de la poesía a la prosa: "L’arbre de les cireres". Diálogo-entrevista con Marc Recha, "Banda aparte", núm. 14-15, 1999, p. 20-32.

MÓRA, I.: Abans del rodatge, "Avui", 15 de desembre de 1997; Temps de pel·lícula a la vall de Gallinera, "El Temps", 23 de febrer de 1998, p. 56-59; "L’arbre de les cireres", "Avui", 12.10.1998.