Vida
Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema. El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu (1975), amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge. Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm: Carn crua (1975), sobre la violència i la repressió; Asclepius (1976), sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat; Testamento (1976), l’anunci de la mort de Franco per Arias Navarro sobre imatges porno, i Així vas néixer (1978), el seguiment d’un part, una cinta didàctica. A continuació feu de professor de realització i de producció durant quatre anys al Centro de Enseñanza de la Imagen (CEI, 1978-81), i també seminaris de producció cinematogràfica per a l’Institut Català de Noves Professions. També intervingué en films independents, industrials i per a la televisió. Després coproduí i dirigí la sèrie de quatre capítols Les arts escèniques (1981-82). El 1982 dirigí amb Josep Miquel Martí i Rom els vídeos documentals culturals J. V. Foix, investigador en poesia, Frederic Mompou, la solitud sonora i Mariano Cañardo, un campió. Seguidament realitzà la sèrie de TVC L’ofici d’aprendre (1984-85, 13 capítols). Ha treballat per a Vídeo Comunicación i altres empreses en la direcció de producció, postproducció i realització de programes de televisió (1984-87); i també exercí la direcció de producció de l’Institut del Cinema Català (1989-93). Com a coguionista ha excel·lit en programes videogràfics com els migmetratges documentals Plaisatges: la mirada de Josep Pla (1997), Anònims del segle XX (2001) i Els límits de la Costa Brava (2003), i també en el curt Dues amigues (2003), tots d’Antoni Martí i Gich, i en el telefilm Temps afegit (2001, Jesús Font), sobre Santiago Rusiñol, en què també dirigí la producció.