Estudis Metro-Goldwyn-Mayer

Estudis de doblatge.

Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma. El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis. Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles, Rafael Luis Calvo i José María Lado. Aquests estudis –capdavanters a l’Estat espanyol– seguien la política, adoptada dels estudis Joinville de París, d’agafar dobladors en exclusiva per a determinats intèrprets. També imposaren un règim d’assaigs, buscant la màxima qualitat possible i treballant a jornada completa; contractaren els millors tècnics i aplicaren les més modernes tecnologies. Esteban Foldbary, un enginyer de so i electrònica hongarès, fou el responsable de gran part d’aquesta tecnologia innovadora; aplicà intuïtius mètodes per a aconseguir una sonorització més acurada. Entre les seves troballes destacà l’aplicació d’un sistema d’enregistrament basat en la col·locació de micròfons a diferents distàncies per tal d’aconseguir diversos plans sonors. Els estudis tancaren durant la guerra civil, però a partir del 1939 visqueren la seva millor etapa. L’actor J. M. Ovies exercí de director i aglutinà actors de gran talent com ara R. L. Calvo, Miguel Ángel Valdivieso, Joaquim Díaz, Elvira Jofre, Fernando Ulloa i María Dolores Gispert. El 1946 dirigí un dels doblatges més populars de la història, Allò que el vent s’endugué (Gone With the Wind, 1939, Victor Fleming), amb R. L. Calvo i E. Fàbregas interpretant els primers papers. A partir de la dècada del 1950 els estudis també doblaren títols no produïts per la MGM, però la davallada dels seus propis films propicià que anessin perdent terreny davant dels estudis Voz de España, fins que el 1957 Juan Jesús Buhigas els comprà i esdevingueren Dipenfa. Tancaren el 1962.

Bibliografia

ÁVILA, A.: La historia del doblaje cinematográfico. Cims, Barcelona 1997.

M. G. M. edifica en Barcelona su primer estudio sonoro para la impresión directa y doblaje de películas en español, "El Cine", 27. 04. 1933.