Joan Minguell i Soriano

(Barcelona , 1950)

Director de fotografia i realitzador.

Vida

Fill de Joan Minguell i Vilasaló (1925 – 2000), que treballà en un laboratori de fotografia i als estudis de publicitat de Ricard de Baños fill i Ramon Biadiu. Es formà en un laboratori de fotografia i el 1971 debutà com a segon operador en Timanfaya (Amor prohibido), de José Antonio de la Loma, tasca que exercí en films posteriors: La muerte del escorpión (1975, Gonzalo Herralde); Una familia decente. . . (1976-77, Lluís Josep Comeron); La Nova Cançó (1975-76), La torna (1978) i L’orgia (1978), tots tres de Francesc Bellmunt; La ciutat cremada (1975-76, Antoni Ribas); Companys, procés a Catalunya (1978-79, Josep Maria Forn) i La muchacha de las bragas de oro (1979, Vicente Aranda). Com a director de fotografia realitzà, des del 1973, diversos curts i els llargs La quinta del porro (1980) i Escenes d’una orgia a Formentera (1994), tots dos de F. Bellmunt, i Escapada final (Scapegoat) (1981-83, Carles Benpar). Dirigí un únic llarg, La batalla del porro (1981). Posteriorment i durant divuit anys feu publicitat, vídeos (com Catalunya Now, 1989, premi de la Generalitat al millor treball i al millor realitzador), i televisió (a TVE fou corresponsal esportiu als EUA el 1973 i el 1975). Des del 1983 treballa a Televisió de Catalunya com a director de fotografia i a partir del 1996 com a cap d’imatge.