OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari del cinema a Catalunya

María Luz Morales y Godoy

Cinematografia    literatura castellana    Literatura catalana

Sumari de l’article

cinematografia cin
Escriptora, periodista i crítica.
Marineda, la Corunya , 1 de gener de 1889 — Barcelona , 22 de setembre de 1980

Vida

Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení. Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres. A vint-i-tres anys ja era directora d’El Hogar y la Moda. Després entrà a la redacció de La Vanguardia (1923), on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno. En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo (1929, Institut del Teatre) i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja. També col·laborà en Revista Paramount (1928-29) i Actualidades Paramount (1935-36), en què, a més, feia d’assessora literària dels films de la casa, traduint, escrivint diàlegs i adaptant-los a la fonètica espanyola; a més, en feia la versió novel·lada per a la seva publicació. Sobre cinema escriví incomptables col·laboracions periodístiques en Films Selectos (1930-37), Cine-Art i Cine-Arte (1933-35), Publi Cinema (1934-36), Espectáculo (1936), Revista Maryland (1936), i Moments (1936-38). Durant la guerra civil dirigí La Vanguardia uns quants mesos. Al final de la guerra fou empresonada i depurada, però continuà escrivint amb pseudònim en revistes com ara Fotogramas (des del 1946), Firmas. Revista literaria y del hogar (1952-53), Lecturas i Mediterráneo, i en els diaris El Noticiero Universal i Hoja del Lunes. El 1948 obtingué el carnet de periodista i es vinculà al Diario de Barcelona fins als seus últims dies, fent crítica teatral, comentaris de moda i col·laboracions literàries ja amb el seu nom real.

També escriví els llibres El Cine. Historia ilustrada del séptimo arte (3 vol. , 1950), amb un capítol sobre el cinema espanyol des dels primers dies; la novel·la Las locuras de Bárbara, a partir de la qual Julio Porter redactà un argument que Sergio Duval i Tulio Demicheli adaptaren a la pantalla, si bé no s’acabà rodant; i la novel·la Tres fines de semana, que donà peu al guió de Victorio Aguado i Agustí Ayet i el film El amor empieza en sábado (1958), que dirigí V. Aguado. En el camp editorial creà l’Editorial Surco i dirigí l’Editorial Araluce, en què feu adaptacions per a la col·lecció "Las obras maestras al alcance de los niños" (1923-30) i edità la sèrie "Libros escolares" (1933-37). També treballà a Salvat Editores, en la qual dirigí l’enciclopèdia Universitas; redactà 3 volums de l’enciclopèdia La moda. El traje y las costumbres en la primera mitad del siglo XX (1947), en què assenyalava la relació de les modes amb el cinema en cada dècada.

És autora de novel·les i narracions, entre les quals Libros, mujeres y niños (1928), Romance de media noche (1935), amb Elisabeth Mulder, i Balcón al Atlántico (1955). També feu de traductora al català i al castellà d’autors com Carles Riba o Santiago Rusiñol i Perrault, escriví contes infantils i assaigs (Alguien a quien conocí, 1937), i feu adaptacions infantils de les obres de Cervantes, Tirso de Molina, Eugeni d’Ors, Víctor Català, Gabriela Mistral i García Lorca.

Rebé nombrosos guardons com el Nacional de Teatre 1963 a la millor tasca periodística sobre teatre durant el període 1961-62 pel seu treball en el Diario de Barcelona, i el Ciutat de Barcelona de periodisme 1971 pel conjunt de la seva obra en premsa durant cinquanta anys de professió.

Bibliografia

MARCO, A.: As precursoras (Achegas para o estudio da escrita feminista. Galiza 1800-1936). A Coruña 1993.

NOGUEIRA, X.: O cine en Galicia. Vigo 1997.

Col·laboració: 
JRR
Data de revisió: 
2020-06-25

Llegir més...