Vida
Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics. A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic; també dirigí cinc curts per a la televisió nacional. Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los medios" pel curt de ficció Levanta la pierna (1985), tornà a Barcelona per col·laborar amb la productora Virgínia Films de Paco Poch. El 1987 escriví el guió de La senyora (1987, Jordi Cadena) i el del fals documental Gaudí (1987-88) amb el seu director Manuel Huerga. Després feu el telefilm Laia, el regal d’aniversari (1994, Jordi Frades); No es pot tenir tot (1996), i el telefilm A la vida, a l’amor (1997), tots dos de Jesús Garay, i Subjúdice (1998, Josep Maria Forn). Al mateix temps, exercí de documentalista de l’Associació de Televisió Educativa Iberoamericana (1993-98). El 1996 es feu càrrec de l’Àrea de Guió a l’ESCAC i debutà amb el llarg Em dic Sara (1997-98), seguit d’Adorables créatures (2002), una producció majoritàriament francesa. La seva experiència es troba en part reflectida en el text "¿Podemos hablar del clítoris?" (II Encuentro de Nuevos Autores, 2001).
Bibliografia
CAMÍ-VELA, M.: "Dolors Payàs", Mujeres detrás de la cámara. Entrevistas con cineastas españolas de la década de los 90. Ocho y medio. Libros de Cine, Madrid 2001, p. 104-117.