Vida
La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’il·lustrador de contes infantils. Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’Unas páginas en negro (1949, Joan Fortuny i Armand Seville). A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta: Luna de sangre (1950); Hay un camino a la derecha (1953); Once pares de botas (1954); Familia provisional (1955); Expreso de Andalucía (1956); Històries de la Fira (Historias de la Feria, 1957), Altas variedades (1960); Los atracadores (1961), i La dama de l’alba (La dama del alba, 1965). Altres participacions seves foren la col·laboració en el guió de La vida privada de Fulano de Tal (1960, Josep Maria Forn); l’adaptació de la novel·la Siega verde, de Josep Virós, portada a la pantalla per Rafael Gil el 1960 (en català Verd madur, 1968), i l’argument d’Estimado señor juez (1978, Pere Lazaga). Després d’abandonar l’escriptura fílmica, retornà a l’activitat d’il·lustrador de clàssics i dibuixant de còmics. Excel·lí també en la creació de nadales.