Vida i obra
Es llicencià en dret a la Universitat de València (1888) i col·laborà en els almanacs “Lo Rat-Penat” del 1883 i el 1884, respectivament, amb les narracions La torre de la Boatella i Fatimah. La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart; després de la mort d’aquest (1893), esdevingué un enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente. S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías, leyendas y tradiciones, que, com les obres anteriors, respon a una estètica romàntica i a una temàtica historicista, i les novel·les fulletonesques La araña negra (1892) i ¡Viva la República! (1893-94), que s’insereixen en la seva línia d’agitador demòcrata i anticlerical. El 1894 fundà el diari El Pueblo, a València, en el qual començà a publicar la novel·la Arroz y tartana, reflex de la influència del naturalisme, que havia conegut durant un curt exili forçós a París, el 1890. Les narracions de Cuentos valencianos (1896) i La condenada (1900) i les novel·les Flor de mayo (1895), La barraca (1898), Entre naranjos (1900) i Cañas y barro (1902) prolonguen aquesta visió, sobre ambients i problemes de les zones centrals del País Valencià, i són la part més sòlida de la seva obra. Distanciat de Pi i Margall, creà el seu propi partit, fou diputat a corts en diverses legislatures entre el 1898 i el 1907 i el 1908 abandonà la política activa. A Madrid, el 1903 havia començat una nova sèrie de novel·les de crítica social i el 1908 tornà a publicar una narració en català, En la porta del cel, a “El Cuento del Dumenche”. La novel·la Los cuatro jinetes del Apocalipsis (1916), de propaganda aliadòfila, molt reeditada i traduïda, li obrí el mercat nord-americà, tant literari com cinematogràfic. La seva producció narrativa havia derivat cap a un psicologisme fàcil, sense desprendre’s del gust pel pintoresc (Sangre y arena, 1908) i accentuà la nota brillant i superficial del món cosmopolita. Resident a França en iniciar-se la dictadura de Primo de Rivera (1923), escriví alguns opuscles agressius contra Alfons XIII i el dictador. Retornà a la novel·la històrica, amb intencions patriòtiques (El papa del mar, 1925; En busca del Gran Khan, 1929, entre d’altres) i publicà llibres de viatges, com La vuelta al mundo de un novelista (1924-25). A València creà i dirigí diverses editorials (Sempere, Prometeo), a través de les quals feu una important tasca de divulgació cultural entre les capes populars.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Espinós i Quero, A. (1998)
- Just Gimeno, J. (1929)
- León Roca, J.Ll. (1967)
- Oleza, J. i Lluch, X. (2000).