Fou eclesiàstic i conservador del Museu Diocesà de Tarragona. Membre de la Reial Acadèmia de la Història (1918) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1924). Col·laborà a La Il·lustració Catalana, Catalunya i “Pàtria”, entre d’altres. Adaptà al teatre, en vers, Lo salamonet de les matines (1907), llegenda tarragonina, amb música de Francesc Salvat; La presó de Lleida (1907), cançó popular, musicada per Daniel Mestre, i Lo pastor i el Rei (s. d.), rondalla popular, amb arranjaments d’Eudald Serra. És autor de Còdexs catalans de la Biblioteca Provincial de Tarragona (1904) i d’El cartoral major de Poblet (1931). També és editor de la versió catalana medieval dels Diàlegs de sant Gregori (1931). Deixà inèdits diversos himnes litúrgics traduïts al català.