OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Pere Bohigas i Balaguer

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Erudit i historiador.
Vilafranca del Penedès, 1901 — Barcelona, Barcelonès, 2003

Vida i obra

Doctor en lletres (1924), professor de paleografia de la Universitat de Barcelona fins el 1939, del Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs a partir del 1941, fou conservador de la Secció de Manuscrits i Reserva de la Biblioteca de Catalunya i professor a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona. De jove es dedicà als estudis folklòrics (amb alguns articles recollits a Folklore del Penedès. Primers estudis literaris, 1993) i col·laborà en la recollida de materials per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a partir dels quals elaborà una antologia en dos volums titulada Cançoner popular català, el primer volum de la qual —que duu la data del 1938— fou destruït al començament del 1939 i només se’n conservà algun exemplar escadusser (reeditat el 1983), i el segon romangué inèdit fins el 1983. Més endavant treballà en la preparació d’un gran Repertori de manuscrits catalans conservats tant als Països Catalans com a l’estranger, del qual va donar avanços importants als “Estudis Universitaris Catalans” i a “Analecta Sacra Tarraconensia”, recollits juntament amb altres treballs a Sobre manuscrits i biblioteques (1985). Va resseguir minuciosament La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (3 volums, 1960-67) i va publicar nombrosos estudis que preludiaven una gran història del llibre que no va arribar a enllestir. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, del Comitè Internacional de Paleografia i de l’Institut d’Estudis Catalans —de la Secció Filològica de la qual fou president (1962-89)—, redactà una gran quantitat d’estudis sobre literatura catalana, sobretot però no exclusivament medieval, i edità amb cura Ausiàs Marc i els Tractats de cavalleria a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, uns Miracles de la Verge Maria (1956) a la “Biblioteca Catalana d’Obres Antigues”, que ell mateix dirigí, Lírica trobadoresca del segle XV (1988), amb els darrers poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló, sobretot Joan Basset, i, juntament amb Jaume Vidal Alcover, la Faula de Guillem de Torroella (1984). Es dedicà també a la literatura castellana antiga, especialment a La Celestina i al Baladro del Sabio Merlín, que edità. La seva tesi doctoral, d’altra banda, fou consagrada als textos hispànics de la Demanda del Sant Graal. El 1982 publicà una selecció dels seus articles al volum Aportació a l’estudi de la literatura catalana, que abasta des de l’edat mitjana fins al s. XX. L’Institut d’Estudis Catalans en promogué una nova tria el 2001: Mirall d’una llarga vida. A Pere Bohigas, centenari, que comprèn estudis sobre bibliologia, sobre manuscrits, sobre obra filològica i literària catalana i sobre literatura castellana. El 1983 rebé la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya i el 1990 la Creu de Sant Jordi. Entre el 1981 i el 1983 l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes li dedicà una miscel·lània en tres volums.

Bibliografia

  1. Escobedo, J. (2001)
  2. Escobedo, J. (2004)
  3. Panyella i Balcells, V. (20031)
  4. Soberanas, A.-J. (1982).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JMM

Llegir més...