OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Oriol Bohigas i Guardiola

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Memorialista, urbanista i arquitecte.
Barcelona, Barcelonès, 1925

Vida i obra

Fill de Pere Bohigas i Tarragó. Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual ha estat director. El 1980 resultà elegit president de la Fundació Joan Miró de Barcelona i designat delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, del qual fou regidor de cultura del 1991 al 1994. Ha pres part en empreses de tipus cultural. La més destacada és la seva aportació a l’editorial Edicions 62, de la qual fou president del 1975 al 1999. Ha publicat els assaigs Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Les escoles tècniques superiors i l’estructura professional (1968), Contra una arquitectura adjectivada (1969), Arquitectura española de la Segunda República (1970, edició revisada el 1999), Polèmica d’arquitectura catalana (1970), Proceso y erótica del diseño (1972 i 1979), Once arquitectos (1976) i Reconstrucció de Barcelona (1985). És promotor de la publicació “Arquitecturas bis” i col·labora habitualment a “Quaderns d’Arquitectura”, Avui, La Vanguardia i “El País”. També ha publicat els llibres de memòries Combat d’incerteses (1989, premi Crítica Serra d’Or 1990), Dit o fet: dietari de records II (1992) i els reculls d’articles El present des del futur. Epistolari públic (1994-1995) (1996) i Del dubte a la revolució: Epistolari públic (1995-1997) (1998). Rebé la Creu de Sant Jordi el 1991 i el premi Ciutat de Barcelona el 1999. Des del 2003 és president de l’Ateneu Barcelonès. El 2008 fou guardonat amb el Premio Nacional de Arquitectura 2006.

Bibliografia

  1. Febrés, X. (1986)
  2. Guillamet, J. (1995)
  3. Izquierdo, O. (1990)
  4. Sardà, Z. (1996)
  5. Triadú, J. (19921).
Vegeu bibliografia

Llegir més...