Formà part de la generació de poetes valencians que es donaren a conèixer a la dècada dels seixanta. Fou recollit a l’antologia Poetes universitaris valencians (1962) de Manuel Sanchis Guarner, i, més tard, a Antologia de la poesia realista valenciana (1996).
Ha publicat els reculls poètics Llibre del temps. El missatger: poemes (1956-1960) (1972), Nissaga: poemes incivils (1962-1974) (1977) i Les quatre estacions i un testament (1983), així com el volum de prosa Quaderns d’Emili Coniller-Diari (1956-1960) (1973) i l’obra d’assaig El missatger ferit: aforismes, pensaments, pregàries (1993).