Provenia d’una família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria. Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina. Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat (1775). En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista. La seva producció poètica, en català i castellà, és obra de joventut. Intervingué en diversos debats poètics amb altres nobles barcelonins lletraferits (1721), i escriví un Soliloqui d’Eneas, de tècniques barroques. Fou membre de l’Acadèmia de Barcelona (1729).