i Els fruits saborosos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Els fruits saborosos

Literatura catalana
literatura lit
Llibre de versos de Josep Carner publicat el 1906.

Desenvolupament enciclopèdic

El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la clarificació estètica a partir de la selecció d’entre les opcions que oferia el modernisme, com a la ideològica, després que l’autor optà per col·laborar en el programa polític de la Lliga Regionalista. El poeta s’hi serveix d’un doble pretext: el fruit que dona títol a cada un dels divuit poemes i la reflexió sobre el pas del temps. És cert que en el text hi ha també una caracterització dels personatges d’acord amb el seu estat vital —a la infantesa, li correspon la innocència; a la maduresa, la serenitat; i a la vellesa, la resignació—, però tot plegat se situa en una mateixa línia pretextual, de manera que en els tres estadis, i sense excessives diferències, s’adverteixen els trets propis de la manipulació que l’autor fa de l’idil·li clàssic. Aquesta manipulació —amb un classicisme sempre a flor de pell i una retòrica extraordinàriament artificiosa que recorda el model de l’escola simbolista francesa— té com a objectiu la fixació d’uns valors morals (i també ideològics, certament), que són els mateixos en qualsevol etapa de la vida: la previsió, el domini de la natura, la serenitat, la sensatesa, el control de les situacions, la família, la complaença en les petites coses de la vida quotidiana o el fet de saber treure profit de les circumstàncies. Aquesta és, de fet, la Catalunya ideal del noucentisme. Si els poetes eren els encarregats de definir-la, el sabor dels fruits carnerians n’esdevé un bon mostrari. És també el primer llibre de Carner que obtingué una notable repercussió. La premsa se’n feu ressò i, a més, tots els poemes foren premiats prèviament en algun certamen. D’altra banda, el tema dels fruits i el tractament carnerià es convertiren ràpidament en una moda que fou seguida durant un parell de dècades per infinitat de poetes menors. Hi ajudà el fet que l’autor en publiqués una segona edició (notablement modificada) el 1928. L’edició definitiva és la que el poeta incorporà el 1957 al seu volum Poesia.

Bibliografia

  1. Aulet, J. (19911), p. 37-58
  2. Aulet, J. (19921), p. 312-323
  3. Centelles, E. (19842), p. 7-42
  4. Ortín, M. (1986)
  5. Riba, C. (1986), p. 49-54.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JAA
Llegir més...