Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents. Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità, a part de gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà, el Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana (1828), Scelta di prose e poesie italiane (1831),↑Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839), en col·laboració, i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857). Publicà traduccions com El amigo de la infancia de Berquin (1843), Una lectura para cada día del año (1844), Los caballeros del firmamento i El banquero de cera (1847) de Féval, El abuelo católico (1850), Historia de Carolina Champain de Jussieu (1852) i El visitador del pobre de Gérando.