Francesc de Borja i d’Aragó

(Gandia, Safor, 1510 — Roma, 1572)

Escriptor religiós.

Vida i obra

Primer marquès de Llombai i quart duc de Gandia. Educat a Saragossa, desplegà una brillant activitat cortesana i militar al servei de Carles V. El 1539 fou nomenat lloctinent de Catalunya (1539-43), on prengué contacte amb els jesuïtes. La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita. Mort el seu pare, n’heretà el ducat de Gandia (1543). Instal·lat a Gandia, i després de la mort de la seva muller, el 1546 hi fundà el primer col·legi de jesuïtes del món; el 1548 feu la professió solemne, bé que encara secreta. Doctorat en teologia a Gandia el 1550, redactà, en català, el seu testament, i se n’anà cap a Roma. Fou el tercer prepòsit general dels jesuïtes (1565-72), creà nombrosos col·legis a Europa, i inicià les missions de Florida, Perú i Mèxic. Compongué un bon nombre d’obres espirituals en castellà i llatí, entre les quals destaquen els Seis tratados, impresos a València (1548). Fou canonitzat per Climent X el 1671.

Bibliografia
  1. Batllori, M. (1996), p. 90-99
  2. Benítez i Riera, J.M. (1996), p. 33-48
  3. Dalmases, C. de (1964)
  4. Dalmases, C. de (1983)
  5. García Hernán, E. (1999)
  6. Pons Fuster, F. (1995).
Vegeu bibliografia