Vida i obra
De família benestant relacionada amb les lletres (el seu avi Joan Francesc fou poeta en català), serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V. Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo. Una conversa amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica. El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Anna Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan ↑Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària on concorregueren, entre d’altres, el batlle general de Catalunya Jeroni Agustí i Albanell, el paborde de València Onofre Gualbes, el cavaller i poeta Galceran Durall i, quan la cort residia a Barcelona, Gutierre de Cetina i Diego Hurtado de Mendoza. Les seves obres, en castellà, foren publicades el 1543, acompanyades de les de Garcilaso de la Vega. El conjunt està dividit en quatre llibres: el primer recull composicions dins les formes i els gèneres de la poesia castellana del s. XV; el segon, compost entre el 1526 i el 1537, sonets i cançons a la manera d’Itàlia, en endecasílabos, precedits d’una carta a la duquessa de Somma (neta del Gran Capità i muller de l’almirall de Nàpols i gran admirador d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona), veritable manifest de la poesia renaixentista; el tercer llibre enclou el poema clàssic Hero y Leandro en endecasílabos blancs, una elegia i dues epístoles en tercets, i un llarg poema en octaves reials. El quart és el que reuneix les obres de Garcilaso. Fou precisament a instigació de Garcilaso que Boscà publicà també una reeixida traducció en prosa castellana d’Il cortegiano (1534), de Baldassarre Castiglione. Tot i que la crítica a vegades l’ha menystingut com a poeta (la inevitable comparació amb Garcilaso sens dubte l’ha perjudicat), tothom li reconeix el mèrit d’haver introduït a la Península Ibèrica la mètrica italiana. D‘altra banda, posà les bases de la influència d’Ausiàs Marc en la poesia castellana del s. XVI. De la seva hipotètica producció catalana només ha romàs la poesia Esparsa, un intent de conciliar el decasíl·lab tradicional amb l’endecasillabo italià, que exemplifica bé la seva devoció per Ausiàs Marc.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Clavería, C. (1991)
- Coll Juliá, N. (1974-1979)
- García Sempere, M. (1996), p. 89-108.