OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carles Bosch de la Trinxeria

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narrador i novel·lista.
Prats de Molló, Vallespir, 1831 — la Jonquera, Alt Empordà, 1897

Vida i obra

Fill de rics propietaris rurals de la petita noblesa, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona. Administrà les seves propietats del Pirineu, feu freqüents viatges per Europa i es lliurà a la caça, la pesca i l’excursionisme. Soci delegat de l’Associació Catalana d’Excursions, anà substituint, en plena maduresa, la vida d’acció per la literatura i començà a escriure descripcions, records i contes, i també treballs d’erudició diversos basats en el coneixement directe dels costums, els paisatges i els itineraris pirinencs, sobre un rerefons ideològic idealista i una tendència cap a la divagació, que publicà als butlletins de les associacions excursionistes i a La Renaixença, entre altres publicacions. El seu primer recull, Records d’un excursionista (1887), fou valorat sobretot per la capacitat d’observació i el coneixement directe de la vida rural i pel lèxic i les formes populars del llenguatge. Del mateix estil són Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890) i Tardanies (1892). Amb més ambició, inicià tot un cicle novel·lístic amb L’hereu Noradell (1889), justificat en un pròleg en el qual se situava en la tradició realista de Balzac, bé que els autèntics models eren Feuillet, Ohnet i la literatura idealista francesa. Així, elaborà un programa per a la novel·la catalana, al qual intentà incorporar els escriptors olotins i fins i tot Pin i Soler. El continuà amb Montalba (1891), en un intent per acostar-se als ambients aristocràtics cosmopolites, i amb L’hereu Subirà (1891), amb el qual s’acostà a la burgesia barcelonina. Finalment, amb Lena (1894) tornà al ruralisme. Malgrat la visió idealista que aquestes obres donen del camp català, sabé encarar alguns dels problemes de la ruralia, sobretot els derivats de la crisi de la fil·loxera.

Bibliografia

  1. Cassany, E. (1992), p. 318-327
  2. Castellanos, J. (19741)
  3. Castellanos, J. (1987), p. 7-21
  4. Vila, P. (1998).
Vegeu bibliografia

Llegir més...