Franciscà (1595), a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lul·liana, i també a Madrid (1610), prop de la Inquisició. Els jurats de Mallorca l’enviaren (1611) a Roma per tal de defensar la causa lul·liana. Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem (1612) i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F. Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum (1614), la més sòlida protesta contra Eimeric. De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de Felip III, a qui dirigí un memorial en defensa de Ramon Llull (1614).