Vida i obra
Col·laborà, entre altres publicacions, a “La Creu del Montseny”, La Renaixença, L’Avenç, “Catalunya Artística” i “Joventut’, i dirigí la “Revista Il·lustrada Jorba”, de Manresa. Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny (1901), i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona (1902), un aplec pòstum de setanta-cinc poemes. També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis. De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de les Guilleries de la seva adolescència, destaquen els reculls de poesia Lliroia (1895), Flors del Montseny (1897), Ventijols de Guilleria (1901) i Poesies (1918); els aplecs de narracions Del Montseny (1903) i Del meu viure rural (1929); i les novel·les curtes Dos amors (1907), Ànimes ferides (1908), Plantalamor (1908) —la seva creació més interessant, en què reflexiona sobre l’abast de la creació literària—, Amor de senyor (1914), Calvari (1908) i Flor d’ermita (1917). Tot i que no se’l pugui considerar pròpiament un folklorista, recollí cançons i llegendes del Montseny i les Guilleries que trameté a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i a l’Arxiu de Tradicions Populars. D’entre la seva obra pedagògica destaca Aplec (1905), una antologia escolar de textos literaris catalans.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (20057)
- Diversos autors (20067)
- Farré i Vilalta, I. (2003)
- Marcè, F. (1988).