Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23. Fou redactor del Diario de las Cortes. S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que Josep-Melcior Prat inicià el 1831, amb la col·laboració d’Antoni Puig i Blanch. Tornà a Barcelona el 1833, on col·laborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública. Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància (1843). El 1835 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.