No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena (prop de Montsó) o bé era català (de Sabadell o de Barcelona). Després de criar-se a Barcelona (n’era ciutadà honrat), estudià a Salamanca; s’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista. Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de↑Requesens (fou preceptor de Lluís de Requesens) i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època (Grudius, Honorat↑Joan, Frederic↑Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres). Fou preceptor i bibliotecari del príncep Felip (després Felip II), a qui el 1548 acompanyà a Flandes, on residí fins el 1556. El 1587 fou nomenat cronista reial. És autor d’obres de temàtica molt diversa, la major part en llatí (poesia encomiàstica i èpica, cròniques històriques, una art poètica, etc.). La seva obra més coneguda és El felicísimo viaje del [...] Príncipe Don Felipe... (Anvers 1552), crònica humanística del viatge esmentat, amb referències històriques, geogràfiques, artístiques i literàries constants. La major part de la seva obra pot ser inclosa dins d’un programa de propaganda política i cultural de la monarquia. Se’n conserven lletres en català. Era amic d’Antic↑Roca: aquest li dedicà diverses obres, mentre que Calvet escriví poemes laudatoris llatins als preliminars d’obres de Roca (1561 i 1570).