OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Ferran Canyameres i Casamada

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, narrador, dramaturg, assagista i editor.
Terrassa, Vallès Occidental, 1898 — Barcelona, Barcelonès, 1964

Vida i obra

El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria. Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari “Heraldo de Tarrasa” i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara, pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera. El 1914 començà a publicar els primers poemes a “La Comarca del Vallés” i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica “Tanu” (Terrassa), signats amb el pseudònim Faune Vell. El 1917 partí cap a França i s’instal·là a París, ciutat des d’on impulsà i dirigí la revista “Plançons (Revue franco-catalane d’Art et Littérature)” i des de la qual començà a col·laborar a Papitu. Tornà a Terrassa el 1918. A partir d’aquest any i al llarg dels anys vint, col·laborà en diverses publicacions barcelonines i terrassenques: “Un Enemic del Poble”, Papitu, El Dia, “La Comarca del Vallès”, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, El Xerraire, La Tralla, Crònica social, “La Nau” i D’Ací i d’Allà, entre d’altres. El 1928 publicà la seva primera obra teatral, Clavell de sang, i el 1930 intentà publicar la seva primera novel·la, Més enllà del rancor, que, tanmateix, no aparegué fins el 1986. Durant la guerra civil fou director de la Llar d’Infants Joaquim Costa i col·laborà a “Meridià” i a “Catalans!”. El 1939 s’exilià a París, on participà molt activament en les activitats catalanes de l’exili, com la represa de la Revista de Catalunya, la creació de l’associació Cultura Catalana o l’organització dels Jocs Florals. El 1943 hi fundà l’editorial Albor, on el 1945 edità el relat Claror de nit i el 1949, el llibre d’impressions Barcelona a vol d’infant. També publicà a França la biografia de Josep Oller, L’homme de la belle époque (1946), i el 1948 guanyà el premi de Teatre Català de Tolosa de Llenguadoc amb El cercle de la por, estrenada el mateix any i publicada a Barcelona el 1957. El 1949 s’establí a Barcelona i al llarg dels anys cinquanta i seixanta publicà bona part de l’obra que havia anat escrivint des d’abans de la guerra i la que produí fins a la seva mort. En resultà una extensa obra poètica, narrativa i autobiogràfica. Pòstumament s’editaren més obres seves que havien romàs inèdites, totes incloses, juntament amb més textos inèdits, en la seva Obra completa, en sis volums (1992-96).

Bibliografia

  1. Aulet, J. (1999)
  2. Canyameres Casals, M. (1992)
  3. Canyameres Casals, M. (1996), p. 11-18
  4. Cerdà, J.P. (1993), p. 9-17
  5. Diversos autors (19988)
  6. Erill i Pinyot, G. (1994)
  7. Erill i Pinyot, G. (1999)
  8. Manent, A. (19922), p. 1-7
  9. Tasis i Marca, R. (19641)
  10. Trenc Ballester, E. (2004), p. 25-38.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JMD

Llegir més...